Variacions de Zdenka

Variacions de Zdenka

Títol original	Zdenčiny variace
Forma musical	obra de composició musical
Tonalitat	Si bemoll major
Compositor	Leoš Janáček
Creació	1880
Catalogació	JW VIII/6
Durada	11 minuts

Variacions de Zdenka, JW VIII/6 (en txec Zdenčiny variace), és un tema amb set variacions per a piano en si bemoll major compost per Leoš Janáček el 1880. Es va projectar una actuació a Leipzig el 1880 que no es va arribar a realitzar.[1]

Origen i context

Més conegut per les seves òperes i la seva música orquestral, Janáček va escriure una producció petita però significativa de música per a piano. Aquest és la primera de les seves obres per a teclat que ha sobreviscut. Va ser escrit com a regal d'amor per a una antiga estudiant de piano, Zdenka Schulzová la filla de catorze anys del seu superior a l'Institut del Professorat de Brno, amb qui el compositor es casaria el juliol de 1881. Janáček va escriure a Zdenka sobre les Variacions que «són molt bones i les considero el meu primer treball completament correcte, com la meva op. 1. T'agradaran, estimada Zdenči, i en cas que mai es publiquin, portaran el teu estimat nom.»[2]

Janáček va començar a escriure les variacions el gener de 1880 durant la seva estada a Leipzig i va tardar quatre setmanes a escriure (del 29 de gener al 22 de febrer)[3] el que seria fins al moment la seva obra més important.[4] És de les poques obres d'aquella època que ha sobreviscut gràcies al fet que òbviament les va presentar a Zdenka al seu retorn i aquesta les va guardar. I aquesta supervivència de la peça quasi final de Janáček escrita durant els seus mesos de Leipzig proporciona una instantània útil del que havia aconseguit durant aquest temps.[5]

Anàlisi musical

La música no és gaire característica de l'estil madur de Janáček, que revela la influència de Schumann i Brahms en la tècnica del piano i de Smetana en l'esperit de la seva temàtica txeca.

Quan Wenzel va comentar que el tema de Janáček i les variacions per a piano li recordaven les Variacions Händel de Brahms, Janáček es va sentir afalagat, però va haver de confessar a Zdenka que mai no havia vist la música d'aquest últim.[6] Segons Tyrrell, biògraf de Janáček, el model que va seguir són les Variations sérieuses op 54 de Mendelssohn.[5]

La música és atractiva i ben elaborada, reflexiu i esvelt en la seva sonoritat. La primera variació és animada, però sense presses, sense trencar gaire el tema. La segona és ràpida i muscular, mentre que la tercera és lúdica i despreocupada amb uns ritmes aguts i punxeguts que recorda a Schumann.[7] La següent variació és senyorial, però aviat es torna tempestuosa, i la cinquena i sisena contenen la barreja més interessant de Schumann i Brahms, la darrera de la parella potser amb la música més profunda de l'obra i que recordaria a Smetana.[8]

Referències

1. «Dades de l'obra» (en alemany). Leoš Janáček Gesellschaft. [Consulta: 4 desembre 2017].
2. Tyrrell, 2011, p. 132.
3. Orga, Ates. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2021. [Consulta: 24 agost 2021].
4. Tyrrell, 2011, p. 162.
5. Tyrrell, 2011, p. 163.
6. Tyrrell, 2011, p. 153.
7. Zemanová, 2002, p. 37.
8. Zemanová, 2002, p. 38.

Bibliografia

• Tyrrell, John. Janacek: Years of a Life Volume 1 (1854-1914): The Lonely Blackbird. Faber & Faber, 2011. ISBN 9780571261130. 
• Zemanová, Mirka. Janacek: A Composer's Life. UPNE, 2002. ISBN 9781555535490. 
• Ressenya de Dr. David Doughty per al doble-CD àlbum Janáček's Piano Works (complet) interpretat per Håkon Austbø (Brilliant Classics 92295)

Vegeu també

• Llista de composicions de Leoš Janáček