|
Parenostre (Janáček)
Parenostre, JW IV/29 (en txec Otčenáš), és una cantata composta per Leoš Janáček per a tenor, cor i piano (harmònium) o arpa i orgue. Es va estrenar el 15 de juny de 1901 al Teatre Nacional de Brno,[1] amb quadres vivents, amb el mateix Janáček dirigint els cors.[2] Va ser composta per recaptar fons per al refugi de dones de Brno.[3] Origen i context La música religiosa de la República Txeca (abans Txecoslovàquia, i anteriorment Bohèmia i Moràvia) ha estat sempre única, però influenciada per les regions veïnes: l'Alemanya catòlica al nord i els països ortodoxos a l'oest. El poder dels Habsburg al segle XVIII i el nacionalisme del segle XIX van generar un sentiment a la vegada antialemany i anticatòlic.[4] El compositor txec més conegut és Antonín Dvorák, amb un volum prodigiós de música religiosa. El seu deixeble i paisà, Janáček, és més famós per les seves òperes i obres orquestrals, encara que va escriure dues peces religioses d'alt nivell: l'agitada Missa glagolítica i la composició més sensible Parenostre. El compositor, encara que no era creient,[3] es va animar a escriure un arranjament musical per al text inspirat per una sèrie de pintures de l'artista contemporani polonès Józef Męcina-Krzesz, que va inspirar Janáček per crear la seva pròpia interpretació de l'oració.[5] Janáček va canviar la concepció idealista de Krzesz pel realisme, i va reduir les set parts de l'oració en cinc quadres.[2] Representacions La partitura original d'aquesta oració de Janáček es va completar entre el maig i el juny de 1901[6] i fou escrita per a tenor i cor mixt i piano i harmònium. Es va estrenar el 15 de juny de 1901 al Teatre Nacional de Brno,[1] amb quadres vivents, amb el mateix Janáček dirigint els cors.[2] Entre els intèrprets hi havia dos dels associats de Janáček de l'Escola d'orgue -Max Koblížek (director) i l'acabada de graduar, Ludmila Tučková (piano)- i el tenor Zdeněk Lev (Miroslav Lazar), que ja havia fet la primera representació de Cançó de primavera de Janáček.[7] Sis anys més tard el compositor va tornar a treballar-hi per fer un acompanyament amb arpa i orgue. Aquesta versió es va dur a terme per primera vegada el 18 de novembre 1906 per l'Associació Coral Hlahol a Praga, aquesta vegada dirigits per Adolf Piskáček. Anàlisi musicalLa melodia no segueix la influència de la cançó popular de Moràvia, amb els accents marcats en les penúltimes síl·labes -com és habitual al dialecte de Làquia. Amb un tractament polimelòdic ric, la seqüència dramàtica anticipa l'òpera Jenůfa.[5] L'obra té sis moviments curts i contrastants. En tres moviments ("Pare nostre", "El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui" i "No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació"), el cor presenta els missatges principals, en els altres tres, els solistes canten seguint una modulació harmònica contínua.[4] Referències
Bibliografia
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
