Oscar Paul

Oscar Paul

(valor desconegut)
Biografia
Naixement	(de-1901) Oscar Emil Alfred Julius Paul 8 abril 1836 Gozdnica (Polònia)
Mort	18 abril 1898 (62 anys) Leipzig (Alemanya)
Sepultura	Neuer Johannisfriedhof
Pèrit judicial Deutsches Patent- und Markenamt ^(en)
1878 –
Professor extraordinari Universität Leipzig Institut für Philosophie ^(en)
1873 – 1898
Privatdozent Universität Leipzig Institut für Philosophie ^(en)
1867 – 1873
Professor Conservatori de Leipzig
Editor col·laborador Leipziger Tageblatt ^(en)
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Conservatori de Leipzig (1859–1862) Universitat de Leipzig - teologia, musicologia (1858–1860)
Activitat
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	musicòleg, pianista, crític musical, professor d'universitat, pedagog musical, musicògraf
Ocupador	Conservatori de Leipzig (1868–1898) Universitat de Leipzig, professor extraordinari Leipziger Tageblatt ^(en) , editor col·laborador, crític musical
Membre de	Leipziger Universitäts-Sängerschaft zu St. Pauli in Mainz (1858–)
Professors	Louis Plaidy, Moritz Hauptmann i Ernst Friedrich Richter
Alumnes	Leoš Janáček
Instrument	Piano
Premis
Ehrengrab ^(oc)  Cavaller de l'Orde de Francesc Josep

Oscar Paul (Freiwaldau, Silèsia, 1836 - Leipzig, 1898) fou un crític i periodista musical alemany.

A Leipzig cursà estudis de teologia, dedicant-se exclusivament a la música, estudiant primer al Conservatori d'aquella ciutat i més tard en privat, amb Plaidy, Richter i Hauptmann. Graduat de doctor el 1860 en la Universitat de Leipzig, allà s'habilità per a Privat Dozent en música (1866), i el 1874 aconseguí la càtedra de música en aquella Universitat, on tingué alumnes com Leoš Janáček, Eduard Behm, Ferdinand Pfohl,[1] Martin Wegelius i Fanny Davies, que més tard serien reputats compositors. Ensems fou professor del Conservatori des de 1869.

A més de gran nombre d'articles de premsa, publicà:

• Die absolute Harmonik der Griechen (Leipzig, 1867),
• Geschichte des Klaviers (Leipzig, 1868),
• Handlexicon der Tonkunst (Leipzig, 1868)
• 5 Bücher über die Musik aus dem Latein. in d. deutsche Sprache übertragen und mit besonderer Rücksicht der griechischen Harmonik sächlich erklärt (Leipzig, 1872),
• Lehrbuch der Harmonik (Leipzig, 1880),

A més publica l'obra inèdita de M. Hauptmann, Lehre von der Harmonik (Leipzig, 1868), i fundà diversos diaris musicals la Tonhalte (1868), i Musikalisches Wochenblatt (1870): durant molt de temps també fou crític musical del Leipziger Tageblatt.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 42, pàgs. 934-35 (ISBN 84-239-4542-1)

1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 364 (ISBN 84-239-4544-8)