Simonel·lita

Simonel·lita
Fórmula química	C19H24
Localitat tipus	Fognano, Montepulciano, Província de Siena, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.BA.45
Nickel-Strunz 9a ed.	10.BA.45
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/B.02
Dana	50.3.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,23Å; b = 9,13Å; c = 36Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	1,08 g/cm³ (mesurada); 1,10 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1919
Símbol	Sne
Referències	[1]

La simonel·lita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de Vittorio Simonelli (1860-1929), geòleg italià de la Universitat de Bolonya, qui va descobrir el mineral.

Característiques

La simonel·lita és una substància orgànica de fórmula química C₁₉H₂₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simonel·lita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita i evenkita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1919 a Fognano, al municipi de Montepulciano, a la província de Siena (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Es troba en el lignit, pel que sembla, derivada dels boscos de coníferes.[2]

Referències

1. «Simonellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
2. «Simonellite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].