Ravatita

Ravatita
Fórmula química	C14H10
Epònim	Ravat Kishlak ^(en)
Localitat tipus	Ravat, riu Yagnob, Zeravshan Range, Província de Sughd, Tadjikistan
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.BA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	10.BA.40
Dana	50.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,39Å; b = 6,18Å; c = 9,55Å; β = 98,48°
Grup puntual	2 - esfenoide
Color	incolor a gris
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	cerosa
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	vítria, cerosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,11(2) g/cm³ (mesurada); 1,207 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,750 nγ = 1,950
Birefringència	δ = 0,200
Angle 2V	mesurat: 90°
Dispersió òptica	r < v marcada
Fluorescència	blanc/groc
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-019
Any d'aprovació	1993
Símbol	Rav
Referències	[1]

La ravatita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Ravat, al Tadjikistan.

Característiques

La ravatita és una substància orgànica de fórmula química C₁₄H₁₀. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou. És conegut en la química orgànica com a fenantrè.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ravatita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, simonel·lita i evenkita.

Formació i jaciments

Es forma en la crema de les vetes de carbó a una temperatura inferior als 50-60 °C. Va ser descoberta l'any 1933 a Ravat, prop el riu Yagnob, a la província de Sughd (Tadjikistan). També ha estat descrita a dos indrets alemanys: a la mina Carola, a Freital (Saxònia) i a la mina Anna, a Alsdorf (Rin del Nord-Westfàlia).

Referències

1. «Ravatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].