Sakhaïta

Sakhaïta
Sakhaïta de color groc pàl·lid associada a la ludwigita negra
Fórmula química	Ca48Mg16(BO₃)32(CO₃)16⋅2(H₂O,HCl)
Epònim	Sibèria
Localitat tipus	dipòsit de bor de Titovskoe, Serralada de Tas-Khayakhtakh, Conca del riu Dogdo, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.65
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.65
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.04 – Anhang
Dana	27.1.4.1
Heys	10.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 14,685(3) Å
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Color	incolor, gris a blanc grisós
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	grassa
Diafanitat	transparent
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1965-035
Any d'aprovació	1965
Símbol	Skh
Referències	[1]

La sakhaïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la regió de Sakhà, a Rússia, on va ser descoberta.

Característiques

La sakhaïta és un borat i la seva fórmula química, que va ser redefinida l'any 2021, és: Ca₄₈Mg₁₆(BO₃)₃₂(CO₃)₁₆⋅2(H₂O,HCl).[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Estructuralment és un mineral relacionat amb la harkerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sakhaïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de bor de Titovskoe, a la serralada Tas-Khayakhtakh, a la regió de Sakhà, a Rússia. També a Rússia ha estat trobada a la mina de ferro de Korshunovskoye i al dipòsit de bor de Solongo. També ha estat descrita a la mina Hol Kol, a Suan-gun (Corea del Nord), a la mina Kombat, a la regió d'Otjozondjupa (Namíbia) i al jaciment d'estany de Dayishan, al comtat de Changning (Hunan, Xina).

Referències

1. «Sakhaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].
2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 60» (en anglès). Mineralogical Magazine, 14-04-2021, pàg. 1–5. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021. DOI: doi:10.1180/mgm.2021.30 [Consulta: 6 maig 2021].