Ortopinakiolita

Ortopinakiolita
Fórmula química	Mg₂Mn^3+O₂(BO₃)
Epònim	pinakiolita i sistema ortoròmbic
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.03
Dana	24.2.5.1
Heys	9.7.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 18,45Å; b = 12,7Å; c = 6,07Å;
Duresa (Mohs)	6
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1960
Símbol	Opki
Referències	[1]

L'ortopinakiolita és un mineral de la classe dels borats que pertany i dona nom al grup de l'ortopinakiolita. El seu nom prové del fet que és el dimorf ortoròmbic de la pinakiolita.

Característiques

L'ortopinakiolita és un borat de fórmula química Mg₂Mn^3+O₂(BO₃). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aciculars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ortopinakiolita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

L'ortopinakiolita és una espècie mineral molt rara formada en petits filons en dolomia granular en un jaciment transformat de Fe-Mn.[2] Va ser descoberta a la localitat minera de Långban, al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]

Grup de l'ortopinakiolita

El grup de l'ortopinakiolita està format per quatre espècies de minerals borats.[3]

Espècie	Fórmula
Blatterita	Sb3+ 5Mn3+ 9Mn2+ 35(BO₃)16O32
Chestermanita	Mg₂(Fe^3+,Mg,Al,Sb^5+)O₂(BO₃)
Ortopinakiolita	Mg₂Mn^3+O₂(BO₃)
Takeuchiïta	Mg₂Mn^3+O₂(BO₃)

Referències

1. «Orthopinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].
2. «Orthopinakiolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 maig 2017].
3. «Orthopinakiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].