Situat a la subcomarca de la Vall dels Alcalans. Dintre del seu relleu destaca el riu Magre, que hi forma un meandre, el cabal del qual s'aprofita per al regadiu. Entre les elevacions muntanyoses destaquen la Serreta, l'Espoló, el Carretxal i les llomes del Penyal i del Sogroi.
Història
Alqueria musulmana, amb l'important castell dels Alcalans (hui dia en terme de Montserrat), l'any 1240 fou donada a Eiximén de Tovià. Més tard passà a Pere Peres Sabata de Calataiud, noble cavaller recompensat pel rei Jaume I el Conqueridor per la seua participació en la conquesta. En 1347 fou heretada per Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (mort cap a l'any 1372) qui, per haver fet costat a Pere III contra els nobles de la Unió, va rebre el mer i mixt imperi de Real, Pedralba i Montserrat). La branca dels comtes de Real fou encetada per Eiximén Peres Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri (mort cap al 1444), cambrer del rei Martí I, el qual comprà al seu cosí germà, Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real i Montserrat. El seu cinquè net, Eiximén Peres Sanxis de Calataiud i de Vilaragut († 1588), fou pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, militar i primer comte de Real (1599) en ser ascendit per Felip III.[2] Lloc de moriscs, quedà quasi despoblat quan els varen expulsar en 1609. L'any 1646 tenia només 24 cases; segons Antoni Josep Cavanilles i Palop, en 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.
La seua economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de secà i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, fruiters i hortalisses. El secà, en franca regressió, es dedica al cultiu de la vinya, l'olivera i la garrofera. La producció vinícola és gestionada per la cooperativa local, que a més subministra matèria primera a una indústria de licors. La ramaderia compta amb diversos centenars de caps de bestiar, entre boví, llanar i porcí; també està molt desenvolupada l'avicultura.
Església de Sant Pere Apòstol, del segle xviii. Es va acabar de construir en 1587 segons els cànons de l'estil gòtic florit, si bé posteriorment ha sofert nombrosos afegits i innovacions.
Llocs d'interés
Serres de Martés i de l'Ave. Declarades LIC i ZEPA.
Com a curiositat cal comentar que Real crema falles, però amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que també ho fan; de manera que és la primera localitat a celebrar l'arribada de la primavera amb el ritu del foc.
El 12 i 13 de juliol són les Festes patronals dedicades a Sant Pere. Les festes patronals dedicades al patró, Sant Pere, a la patrona, la Divina Aurora, i també al Diví Xiquet i Sant Isidre, patró dels llauradors, són variables acabant el segon diumenge de juliol.
Notes
↑AEA són les sigles de l'Agrupació d'Electors Àgora.
