Llombai
Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament). Cal tenir en compte que també s'anomena Llombai una de les aldees actualment deshabitada de La Vall de la Gallinera (Marina Alta, Alacant), prop de Benisili i Patró.[1][2] GeografiaEl terme municipal es troba en la denominada Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre separa Llombai del terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i aboca les seues aigües al riu Xúquer. La topografia oscil·la entre les cotes de 130 i 235 msnm. El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. HistòriaEncara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana, com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Alèdua, ocupada per les tropes de Jaume I el 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent. El 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel. El 1522 els agermanats d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els musulmans; el 1525 es donà validesa a eixos baptismes, es tancà la mesquita i s'obligà els conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja hi fundà el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat, que nomenaren rei un morisc de Catadau, anomenat Vicent Turixí. El 31 de maig del 1611, Carles de Borja donà carta pobla a vint-i-tres nous veïns cristians vells per a repoblar Llombai, que s'uniren a l'antic nucli de cristians vells que ja hi vivien, arribant la població de la vila de Llombai a una xifra total entre 63 i 73 veïns.[3] La repoblació d'Alèdua, però, fracassà, i l'antic lloc morisc quedà despoblat des de llavors. En el segle xviii el marquesat de Llombai passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent, i als Téllez-Girón, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6. En les guerres del Francés i en les carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet. Demografia
EconomiaEl poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ramaderes. A més, s'està convertint en un apreciat punt del turisme de l'interior gràcies als seus paratges naturals. Política i GovernComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Independents per Llombai (IPL).
AlcaldesDes del 2019 l'alcalde de Llombai és José Forés Sanz (PP).[8][9]
Monuments
Llocs d'interés
Festes
Fills il·lustres
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia