Llombai

Llombai

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 16′ 53″ N, 0° 34′ 19″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Llombai ^(en)
Conté la subdivisió	Llombai ^(en)
Població humana
Població	2.767 (2024) (49,77 hab./km²)
Gentilici	llombaïna, llombaí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	55,6 km²
Altitud	100 m
Limita amb	Alfarb Real Dosaigües Montroi Catadau Montserrat Picassent
Partit judicial	Picassent
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Roser
Festa patronal	Del 17 al 26 d'agost
Organització política
• Alcalde	José Forés Sanz
Identificador descriptiu
Codi postal	46195
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46156
Codi ARGOS de municipis	46156
Lloc web	llombai.es

Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament).

Cal tenir en compte que també s'anomena Llombai una de les aldees actualment deshabitada de La Vall de la Gallinera (Marina Alta, Alacant), prop de Benisili i Patró.[1][2]

Geografia

El terme municipal es troba en la denominada Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre separa Llombai del terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i aboca les seues aigües al riu Xúquer. La topografia oscil·la entre les cotes de 130 i 235 msnm.

El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb.

Història

Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana, com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Alèdua, ocupada per les tropes de Jaume I el 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent.

El 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel. El 1522 els agermanats d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els musulmans; el 1525 es donà validesa a eixos baptismes, es tancà la mesquita i s'obligà els conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja hi fundà el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat, que nomenaren rei un morisc de Catadau, anomenat Vicent Turixí. El 31 de maig del 1611, Carles de Borja donà carta pobla a vint-i-tres nous veïns cristians vells per a repoblar Llombai, que s'uniren a l'antic nucli de cristians vells que ja hi vivien, arribant la població de la vila de Llombai a una xifra total entre 63 i 73 veïns.[3] La repoblació d'Alèdua, però, fracassà, i l'antic lloc morisc quedà despoblat des de llavors.

En el segle xviii el marquesat de Llombai passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent, i als Téllez-Girón, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6. En les guerres del Francés i en les carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2011
2.224	2.190	2.227	2.220	2.228	2.271	2.240	2.320	2.382	2.600	2.786

Economia

El poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ramaderes. A més, s'està convertint en un apreciat punt del turisme de l'interior gràcies als seus paratges naturals.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Independents per Llombai (IPL).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Llombai
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		José Forés Sanz	782	48,51%	6 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Ramón Gómez Bernabeu	488	30,27%	3 ()
	Independents per Llombai		Salvador Climent Pellicer	404	23,63%	3 (-1)
	Vots en blanc			24	1,49%
Total vots vàlids i regidors				1.614	100 %	11
	Vots nuls			31	1,89%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.643	79,72%**
Abstenció				418*	20,28%**
Total cens electoral				2.061*	100 %**
Alcalde: José Forés Sanz (PP) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[4] JEZ València.[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des del 2019 l'alcalde de Llombai és José Forés Sanz (PP).[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Bartual Ferrando	PCE	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Bartual Ferrando Francesc Joanes Llorens Vicente Forés Peris	PSPV-PSOE PCE-PCPV AP-PDP-UV-UL	28/05/1983 n/d n/d	? ? --
1987–1991	José Sanz Durá	UV	30/06/1987	--
1991–1995	José Sanz Durá	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Mª Monserrat Forés Martínez	PRSV	17/06/1995	--
1999–2003	Mª Monserrat Forés Martínez	PRSV	03/07/1999	--
2003–2007	David Cervera Sanz	PP	14/06/2003	--
2007–2011	David Cervera Sanz	PP	16/06/2007	--
2011–2015	José Forés Sanz	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Anselmo Cardona Puig	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Forés Sanz	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments

• Església de la Santa Creu. Construïda en l'antic convent dels dominics, fundat el 1545 per ordre de sant Francesc de Borja, 1r marqués de Llombai. Es tracta de l'últim exemple del gòtic rural valencià construït.
• Ermita de Sant Antoni Abat. Segle XVII.
• Castell d'Alèdua. Bell exemple de construcció musulmana de defensa taifal, visible des de tot el Marquesat. Solament se'n conserva la torre principal i part del seu mur defensiu. És molt similar als altres castells de la zona, especialment els de Benifaió (Torre Mussa i Torre de la Plaça), Espioca i altres.

• 
  Castell d'Alèdua
• 
  Castell d'Alèdua.
• 
  Ermita de Sant Antoni Abat.

Llocs d'interés

• Cova de les Meravelles. Amb estalactites i estalagmites, fou l'escenari de la llegenda del morisc Texixí amagat en la Cova, que trobaren el comte de Carlet Jordi de Castellví i altres. La història confirma que Texixí fou trobat en la Mola de Cortes.
• Besori. Muntanya de 360 m. Fou vèrtex geodèsic per a la triangulació cartogràfica de l'Estat espanyol, i avui dóna nom a nombroses associacions culturals.

Festes

• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Festa de la Sang. El segon dimecres de juliol se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i a la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. És una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santíssima Sang, no té cap component religiós a Llombai ni en els veïns d'Alfarb i Catadau.
• Festa del Roser. El primer diumenge d'octubre, en honor de la Mare de Déu del Rosari, patrona canònica de la població. Actualment només s'hi celebra una missa i la solemne processó en honor de la patrona. Des del 2004, la vespra s'hi celebra una dansà a càrrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
• Festes d'estiu. Del 17 al 26 d'agost.

Fills il·lustres

• Eliseu Climent i Corberà (Llombai, 1940), promotor cultural i empresari de l'àmbit editorial.
• Vicent M. Cardona i Puig (Llombai, 1945), religiós i sacerdot, fundà i dirigí la revista Saó.

Referències

1. ^[enllaç sense format] http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2015/10/llombai-alicante.html
2. ^[enllaç sense format] https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera
3. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 82. ISBN 84-95916-19-3
4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.507 [Consulta: 29 abril 2020].
5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 99. Arxivat de l'original el 3 de maig 2021 [Consulta: 16 juny 2019].
6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Llombai», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
9. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llombai. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament de Llombai Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.