Primer Ministre d'Estònia
El Primer Ministre d'Estònia (En estonià Eesti Vabariigi Peaminister) és el cap de govern de la República d'Estònia. El Primer Ministre és nomenat pel president i confirmat pel parlament. Normalment és escollit per a aquest càrrec el líder del partit o coalició amb major representació al parlament. L'actual Primer Ministre és Jüri Ratas que va ser nomenat el 23 de novembre de 2016 i representa a la coalició parlamentària formada pel Partit del Centre Estonià (Eesti Keskerakond), el Partit Socialdemòcrata (Sotsiaaldemokraatlik Erakond) i la Unió Pro Pàtria i Res Pública (Erakond Isamaa ja Res Publica Liit). L'activitat del govern està dirigida pel Primer Ministre, que és el veritable cap polític de l'Estat. D'acord amb la constitució la seva labor principal és la supervisió de la labor del govern. La importància del primer ministre i el seu paper en el govern i les relacions amb els altres ministeris depenen en gran manera en la posició que ocupa el partit que lidera el Primer Ministre en relació amb els altres partits de la coalició i la influència que posseïx dintre del seu propi partit. La major autonomia l'assoleix el Primer Ministre si gaudeix d'una forta autoritat dintre del seu partit i el govern es compon únicament de representants d'aquest partit. De totes maneres en les qüestions crucials l'última paraula la té el Riigikogu representant del poder legislatiu. Primer MinistreDes de 1918 a 1920Estònia va ser governada mitjançant un Primer Ministre durant els dos primers anys de la independència (1918-1920), després de la caiguda de l'Imperi Rus. Els dos primers governants van ser consellers del país (Maapäeva o Maanukogu valitsused), els cinc següents van ser designats per elecció directa de l'Assemblea Constituent (Asutav Kogu).
Des de 1920 a 1934En virtut de la constitució de 1920, es va instaurar un sistema parlamentari on els càrrecs de cap d'estat i primer ministre es trobaven units en el de Riigivanem (Ancià d'Estat), que era nomenat pel Riigikogu i depenia d'ell, per tant es pot concloure que estava més pròxim a la figura de Primer Ministre encara que també posseïa algunes funcions pròpies d'un President de República, competències que repartia amb el president del parlament. El govern podia ser constituït o dissolt per una majoria simple.
LlegendaPK – Unió dels Grangers (Põllumeeste Kogud)
Des de 1934 a 1937Amb la constitució de 1933, aprovada en plebiscit, es va instaurar un règim presidencialista encara que el cop d'estat portat a terme pel president Konstantin Päts que s'havia autodesignat a més primer ministre va impedir l'any següent la celebració de les programades eleccions democràtiques, adoptant el títol de Riigihoidja, protector de l'estat, el 1937. El 1938 quan les eleccions havien estat assegurades mitjançant una nova constitució, va ser nomenat president, deixant lliure el càrrec de primer ministre.
Des de 1938 a 1944Després de l'ocupació soviètica al juny de 1940, el president Päts es va veure obligat a nomenar primer ministre Johannes Vares del partit comunista. Entre el 14 i 15 de juliol es van celebrar eleccions parlamentàries monopartidistes on tots els partits no comunistes van ser prohibits. El partit comunista, amb la majoria absoluta al parlament va demanar l'annexió a la Unió Soviètica, duta a terme el mes següent, amb la qual cosa la figura de Primer Ministre va deixar d'existir. En 1941 Estònia va ser ocupada pel Tercer Reich i alliberada en 1944. Aprofitant el buit de poder que va seguir a la retirada alemanya, el President Jüri Uluots va tornar de l'exili nomenant Primer Ministre Otto Tief, que va formar un efímer govern fins a la nova invasió soviètica. A més el Comitè Electoral de la República d'Estònia reunit el 20 d'abril de 1944, va declarar il·legal el nomenament de Johannes Vares de 1940 i reconeixia a Jüri Uluots com a primer ministre en funcions de president des del 21 de juny de 1940 fins a aquest moment.
Des de 1944 a 1992, Primer Ministre a l'exiliDesprés de l'ocupació soviètica el primer ministre Otto Tief va ser capturat i empresonat el 10 d'octubre de 1944, encara que va conservar el càrrec fins a 1953. Des de llavors el govern en l'exili, primer a Suècia i més tard a Noruega, fou l'encarregat de mantenir la continuïtat de la República d'Estònia fins a la seva nova independència en 1991. El títol era Peaministri asetäitja
Des de 1991 fins araNotes
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia