30 de juliol

<<	Juliol 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1r	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31
Tots els dies

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 154 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1339 - Pere el Cerimoniós exigeix jura de vassallatge a Jaume III de Mallorca.
• 1948 - Al número 57 de la revista Pulgarcito es produeix la primera aparició conservada de Zipi i Zape, a la història "La caseta de baños", encara que Escobar ja havia publicat còmics similars abans.

Resta del món

• 1749 - Espanya: comença la Gran Batuda, operació promoguda pel marquès de l'Ensenada i Ferran VI d'Espanya per tal d'acabar amb els gitanos d'Espanya (entre 9 i 20.000).
• 1909 - França: El Tsar Nicolau II de Rússia hi inicia una visita oficial.
• 1930 - Montevideo, Uruguai: la selecció d'Uruguai es proclama vencedora del primer Mundial de futbol, celebrat al mateix país.
• 1939 - Danzig: S'agreuja irreversiblement la crisi entre Alemanya i Polònia per la ciutat.
• 1939 - Bèlgica: Inauguració del Canal Albert.
• 2008 - Mart: Des del laboratori del vehicle explorador Phoenix, es detecta que mostres analitzades confirmen l'existència d'aigua a Mart.
• 2023 - França: Demi Vollering es proclama campiona del Tour de França.

Naixements

Països Catalans

• 1921, Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, escriptor, crític literari i pedagog català.[1]
• 1923, Manresa, Pla de Bages: Teresa Borràs i Fornell, compositora, pianista i professora de música catalana.[2]
• 1930, Alacant, Alacantí: Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià.
• 1941, Barcelona, Barcelonès: Rosa Maria Sardà, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[3]
• 1955, Terrassa, Vallès Occidental: Elisenda Fábregas, pianista i compositora catalana.[4]
• 1956, Barcelona, Barcelonès: Pilar Garriga i Anguera, traductora i escriptora catalana.[5]
• 1967, Badalona, Barcelonès: Daniel Sirera, polític català del Partit Popular.
• 1981, Barcelona, Barcelonès: Meritxell Falgueras i Febrer, periodista i sommelier catalana.[6]
• 1987, Oliva, la Safor: Àgueda Llorca Peiró, actriu de teatre valenciana.

Resta del món

• 1470, Pequín (Xina): Hongzhi (xinès 弘治) va ser el novè emperador de la dinastia Ming a la Xina (m. 1505).[7]
• 1511, Arezzo, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià (m. 1574).[8]
• 1751, Salzburg, Arxiducat d'Àustria: Maria Anna Mozart, música austríaca, germana de Wolfgang Amadeus Mozart.[9]
• 1818, Thornton, Anglaterra: Emily Brontë, escriptora anglesa.[10]
• 1874, Y Waun, Gal·les: Billy Meredith, futbolista gal·lès.
• 1886, Madràsː Muthulakshmi Reddy, metgessa i reformadora social índia (m. 1968).[11]
• 1898,
  • Castleford, Yorkshire (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (m. 1986).[12]
  • Viena: Friedl Dicker-Brandeis, artista i educadora austríaca jueva (m. 1944).[13]
• 1914, Villars-sur-Ollon (Suïssa): Béatrix Beck, escriptora belga en llengua francesa. Premi Goncourt de l'any 1952 (m. 2008).[14]
• 1925, Valmondois (França): Antoine Duhamel, compositor, director d'orquestra i professor de música francès (m. 2014).[15]
• 1941, Ottawa, Ontario, Canadà: Paul Albert Anka és un cantant i actor canadenc d'origen libanès.
• 1945, Boulogne-Billancourt, França: Patrick Modiano, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura del 2014.[16]
• 1947, París, França: Françoise Barré-Sinoussi, viròloga francesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.[17]
• 1948, Casablanca, Marroc: Jean Reno, actor hispano-francès.
• 1955, Zumaya, Guipúscoa: Elena Irureta, actriu basca de teatre, cinema i televisió.[18]
• 1956, Lone Tree, Oklahomaː Anita Hill, professora universitària, advocada i activista estatunidenca.[19]
• 1958, Welling: Kate Bush, cantant i compositora britànica.[20]
• 1960, Berna, Suïssa: Marcus Pfister il·lustrador de llibres infantils suís.
• 1961, Augusta, Estats Units: Laurence Fishburne, actor estatunidenc.
• 1974, Lincoln, Estats Units: Hilary Swank, actriu estatunidenca.[21]
• 1985, Londres, Anglaterra: Aml Ameen, actor anglès.

Necrològiques

Països Catalans

• 1898, Barcelonaː Teresa Toda i Juncosa, fundadora de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep (n. 1826).[22]
• 1930, Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, esportista suís conegut com a Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona.
• 1991, Barcelona: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (n. 1938).[23]
• 2001, Calonge, Baix Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
• 2013, Sant Joan de Mediona, Alt Penedès: Antoni Ramallets, porter del Futbol Club Barcelona i entrenador català.
• 2021, Tarragonaː Josep Sendra i Navarro, polític català. Va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (n. 1932).[24]

Resta del món

• 1488, Florència, República de Florència: Clarice Orsini, noble italiana de la Casa de Mèdici.[25]
• 1898, Friedrichsruh, Imperi alemany: Otto von Bismarck (Canceller de Ferro), polític prussià, canceller de l'Imperi alemany.
• 1936, Madrid, Espanya: Joaquín Abati y Díaz, llibretista de sarsueles espanyol.
• 1950, Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa (m. 1885).[26]
• 1996, Cobblers Cove, Barbados: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (n. 1903).[27]
• 2003, Buenos Aires: Alicia Lourteig, botànica argentina (m. 2003).[28]
• 2004, Nova Yorkː Ellen Auerbach, fotògrafa estatunidenca d'origen alemany (n. 1906).[29]
• 2007:
  • illa de Fårö, Suècia: Ingmar Bergman, cineasta suec.
  • Roma, Itàlia: Michelangelo Antonioni, cineasta, escriptor i pintor italià.
• 2012, Dublín: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa (n. 1940).[30]
• 2015, Kolín: Ludmila Dvořáková, soprano txeca (n. 1923).[31]
• 2017,
  • Kíev, Ucraïna: Svetlana Fedosséieva, arqueòloga russa.
  • Madrid: Malén Aznárez Torralvo, periodista espanyola (n. 1943).[32]
• 2024, Haret Hreik, Líban: Fuad Shukr, comandant militar d'Hezbol·là (n. 1962).[33]

Festes i commemoracions

• Seté dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral

[34]

Església Catòlica

[35]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011):
  • Abdó i Senén, màrtirs (304);
  • Màxima, Donatil·la i Secunda, màrtirs (304);
  • Julita de Cesarea, màrtir (ca. 303);
  • Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna (450);
  • Ursus d'Auxerre, bisbe (s. VI);
  • Godeleva de Gistel, màrtir (1070);
  • Josep Yuan Gengyin, màrtir (1900);
  • Leopold Mandic, caputxí (1942);
  • María Venegas de la Torre, fundadora de les Filles del Sagrat Cor de Jesús de Guadalajara (1959).
  • Beats:

Manés de Guzmán, dominic (ca. 1235); Edward Powell, Richard Featherstone i Thomas Abel, preveres màrtirs (1540);

• • Braulio María Corres Díaz de Cerio i companys Germans de Sant Joan de Déu: Miguel Carrasquer Fos, Antoni Forcades Ferraté, Sadurní Roca i Huguet, Arsenio Mañoso González, Vicente de Paúl Cañelles Vives, Tomás Urdánoz Aldaz, Rafael Flamarique Salinas, Antoni Llauradó i Parisi, Manuel López Orbara, Ignacio Tejero Molina, Enrique Beitrán Llorca, Domingo Pitarch Gurrea, Antonio Sanchis Silvestre, Manuel Jiménez Salado, màrtirs (1936);
  • José María Muro Sanmiguel, Joaquín Prats Baltuena, Zósimo Izquierdo Gil, màrtirs (1936);
  • Sergio Cid Pazo, màrtir (1936).
  • María Vicenta Chávez Orozco, fundadora de les Serventes de la Santíssima Trinitat i dels Pobres (1949);
• Sants i beats no inclosos al Martirologi:
  • Tatwin de Canterbury, arquebisbe (734);
  • Olaf Skötkonung, rei de Suècia (1022);
  • Terenci d'Imola, diaca (s. XII).
• Beats:
  • Bató de Freising, abat (s. XI);
  • Arnau Amalric, abat i bisbe, en alguns santorals antics (1225).
• Venerable Ingeborg de França, reina (1237).
• Serventa de Déu Teresa Toda i Juncosa, fundadora de les Carmelites Tereses de Sant Josep.

Església Copta

• 23 Abib:
  • Sant Longí, soldat i màrtir;
  • Margarida d'Antioquia, màrtir.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 17 de juliol del calendari julià.

• Sants: Esperat i Verònica de Sicília, màrtirs (180); Margarida d'Antioquia, màrtir; Eufrasi d'Iconòpolis; Ciril i Metodi, apòstols dels eslaus; Climent d'Ocrida, bisbe; Naüm d'Ocrida, missioner; Sabas, Angela i Gorazd; Llàtzer de Galesion, monjo (1054); Timoteu de Swjatogorsk, foll per Crist (1583); Irenarc de Solovki (1628); Leonid d'Ustnedumsk, abat (1654); Ismail i Mikhail de Rozhdestvenskij, preveres màrtirs

(segons el calendari julià Se celebren els corresponents al 12 d'agost del calendari gregorià)

Església Apostòlica Armènia

• Eleazar, fill d'Aaron i Gedeó.

Església siríaca

• Bar Hebraeus.

Esglésies luteranes

• August Friedrich Christian Vilmar, teòleg (1868); Robert Barnes, màrtir; William Penn, quàquer, fundador de Pennsylvania.

Esglésies anglicanes

• William Wilberforce, reformador social (1833).

Referències

1. «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
2. «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española, 12-06-2009. [Consulta: 20 maig 2020].
3. «Rosa Maria Sardà i Tàmaro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
4. Park, Jinha. Piano Music of Elisenda FÁbregas: A Stylistic Analysis (tesi). University of South Carolina, 1-1-2013, p. 8. 
5. «Pilar Garriga». Goodreads. [Consulta: 19 maig 2021].
6. Sandoval, Josep. «Meritxell Falgueras, la nariz rubia de la enología» (en castellà). Divinity, 24-07-2018. [Consulta: 29 maig 2021].
7. Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3. 
8. «Giorgio Vasari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
9. Ferrer Valero, Sandra. «Un genio silenciado, Maria Anna Mozart (1751 - 1829)». Mujeres en la historia, 17-01-2011. [Consulta: 29 maig 2020].
10. Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].
11. «Dr Muthulakshmi Reddy: A Pioneering Feminist» (en anglès). Live History India, 07-12-2018. [Consulta: 5 maig 2021].
12. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
13. Makarova, Elena. «Friedl Dicker-Brandeis» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 24 maig 2023].
14. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
15. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
16. «Patrick Modiano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
17. «Françoise Barré-Sinoussi» (en castellà). CONICYT. Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica. Gobierno de Chile. [Consulta: 10 juny 2022].
18. «Elena Irureta - Biografía». ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación. [Consulta: 29 maig 2020].^[Enllaç no actiu]
19. «Anita Hill» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 maig 2021].
20. Moy, Ron. Kate Bush and Hounds of Love (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2013-01-28. ISBN 978-1-4094-9370-9. 
21. «Hilary Swank | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
22. «El papa reconoce las ”virtudes heroicas” de la monja española Teresa Toda» (en castellà). La Informacion.com, 04-06-2013. [Consulta: 28 novembre 2022].
23. Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
24. «Mor als 89 anys Josep Sendra i Navarro, fill predilecte de la Ciutat de Tarragona». Diari Més, 30-07-2021 [Consulta: 30 juliol 2021].
25. Arrighi, Vanna. «ORSINI, Clarice» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 27 maig 2023].
26. Mercier, Anita. Guilhermina Suggia: Cellist (en anglès). Routledge, 2017-07-05. ISBN 978-1-351-56476-2. 
27. «Claudette Colbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
28. Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.
29. Pihl, Roger. «Ringl+Pit» (en anglès). Store norske leksikon, actualitzacióː 24 maig 2023. [Consulta: abril 2024].
30. «Maeve Binchy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
31. Humphreys, Garry, "Ludmila Dvorakova: Renowned Czech soprano who revelled in Wagner and sang leading roles from the Met to Covent Garden", The Independent, Aug 6, 2015.
32. «Muere la periodista Malén Aznárez». , 30-07-2017 [Consulta: 31 juliol 2017].
33. «Ce que l'on sait de la frappe israélienne qui a visé le chef militaire du Hezbollah, Fouad Chokr, à Beyrouth» (en francès). France Info, 31-07-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
34. «Kalender - 30. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada
35. Santi, beati e testimoni.