Piypita

Piypita
Fórmula química	K₄Cu₄O₂(SO₄)₄·(Na,Cu)Cl
Epònim	Borís Ivànovitx Pip
Localitat tipus	Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.40
Dana	30.2.7.1
Heys	25.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 13,6Å; c = 4,95Å;
Color	verd, negre
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,583 nε = 1,695
Birefringència	δ = 0,112
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-097
Any d'aprovació	1982
Símbol	Piy
Referències	[1]

La piypita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del vulcanòleg rus Borís Ivànovitx Pip (1906–1966).[2] Va ser descrita originàriament amb el nom de caratiïta.

Característiques

La piypita és un sulfat de fórmula química K₄Cu₄O₂(SO₄)₄·(Na,Cu)Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piypita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient (Rússia). També ha estat descrita a Braubach, a l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya), així com al Vesuvi, a la regió de Campània (Itàlia). Són els tres únics indrets en tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Piypite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2017].
2. «Piypite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 6 juliol 2017].