Piroxmangita

Piroxmangita
Piroxmangita de la mina Nippyo (Japó)
Fórmula química	MnSiO₃
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DO.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DO.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.14
Dana	65.6.1.1
Heys	14.18.35
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,69Å; b = 10,5Å; c = 17,39Å; α = 112,17°; β = 102,85°; γ = 82,93°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	rosa, vermell, marró
Macles	lamel·lars en {010}; simples en {001}, poc comunes
Exfoliació	perfecta en {110}, {11¯0}, (110) ^ (11¯0) = 92°; pobre en {010}, {001}
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, nacrada
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,61 a 3,8 g/cm³ (mesurada); 3,75 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,726 a 1,748 nβ = 1,728 a 1,750 nγ = 1,744 a 1,764
Birefringència	δ = 0,018
Angle 2V	mesurat: 35° a 46°, calculat: 40° a 42°
Dispersió òptica	r > v moderada
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pxm
Referències	[1]

La piroxmangita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1913 per William E. Ford i W. M. Bradley dels termes piroxè i manganès, en al·lusió a la seva estructura i el seu contingut en manganès.

Característiques

La piroxmangita és un inosilicat de fórmula química MnSiO₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És una espècie polimorfa de la rhodonita i d'una altra espècie sense anomenar: UM1975-18-SiO:Mn. Forma una sèrie de solució sòlida amb la piroxferroïta.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piroxmangita pertany a «09.DO - Inosilicats amb 7-, 8-, 10-, 12- and 14-cadenes periòdiques» juntament amb els següents minerals: piroxferroïta, pel·lyïta, nordita-(Ce), nordita-(La), ferronordita-(Ce), manganonordita-(Ce), ferronordita-(La), alamosita i liebauïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Iva, a Carolina del Sud (Estats Units), però va ser redefinida més tard com a piroxferroïta, ja que té Fe > Mn. La piroxmangita ha estat descrita en més d'un centenar i mig de localitats. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament a la mina Serrana, a El Molar (Priorat, Tarragona), on va ser descoberta l'any 1975.[3]

Referències

1. «Pyroxmangite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
2. «Pyroxferroite-Pyroxmangite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 octubre 2016].
3. Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, 7-1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].