Liebauïta

Liebauïta
Fórmula química	Ca₃Cu₅Si9O26
Epònim	Friedrich Liebau
Localitat tipus	Nickenicher Weinberg, Nickenich, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DO.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DO.25
Dana	69.2.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,16 Å; b = 10 Å; c = 19,97 Å; β = 91,56°
Color	blau verdós
Duresa (Mohs)	5 a 6
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,722 nβ = 1,723 nγ = 1,734
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 72°, calculat: 34°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-040
Símbol	Lie
Referències	[1]

La liebauïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del professor Friedrich Karl Franz Liebau (31 de maig de 1926 - 11 de març de 2011), químic alemany i professor de mineralogia i cristal·lografia a la Universitat Christian-Albrechts de Kiel, Alemanya.

Característiques

La liebauïta és un silicat de fórmula química Ca₃Cu₅Si₉O₂₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liebauïta pertany a «09.DO - Inosilicats amb 7-, 8-, 10-, 12- and 14-cadenes periòdiques» juntament amb els següents minerals: piroxferroïta, piroxmangita, pel·lyïta, nordita-(Ce), nordita-(La), ferronordita-(Ce), manganonordita-(Ce), ferronordita-(La) i alamosita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Nickenicher Weinberg, a la localitat de Nickenich, dins el districte de Mayen-Koblenz de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya). També ha estat descrita a la veïna Nickenicher Sattel, també a Nickenich. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Liebauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2020].