Oxamita

Oxammita
Fórmula química	(NH₄)₂(C₂O₄)·H₂O
Epònim	oxalate ion ^(en) , amoníac i composició química
Localitat tipus	illa Guañape, Virù, Província de Trujillo, La Libertad, Perú
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/A.01
Heys	31.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,035Å; b = 10,32Å; c = 3,801Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Color	incolor a groc clar
Exfoliació	distinta en {001}
Duresa (Mohs)	2,5
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, opaca
Densitat	1,5 g/cm³ (mesurada); 1,541 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,438 nβ = 1,547 nγ = 1,595
Birefringència	δ = 0,157
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 62°
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Oxa
Referències	[1]

L'oxamita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint els ions oxalat i amoni.

Característiques

L'oxamita és una substància orgànica de fórmula química (NH₄)₂(C₂O₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxamita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1970 a l'illa Guañape, a la província de Trujillo (La Libertad, Perú), en dipòsits de guano d'aus. En aquest indret, sol trobar-se associada a altres minerals com la mascagnita. També ha estat descrita a la cova australiana de Petrogale, a Madura Roadhouse (Austràlia Occidental).

Referències

1. «Oxammite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 novembre 2016].