Wheatleyita

Wheatleyita
Fórmula química	Na₂Cu(C₂O₄)₂·2H₂O
Epònim	mina Wheatley
Localitat tipus	Mines Wheatley, Districte miner de Phoenixville, Schuylkill Township, Comtat de Chester, Pennsilvània, Estats Units
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.30
Dana	50.1.8.1
Heys	31.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,54Å; b = 9,48Å; c = 3,58Å; α = 81,9°; β = 103,67°; γ = 107,94°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	blau clar i brillant
Duresa (Mohs)	1 a 2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,400 nβ = 1,499 nγ = 1,667
Birefringència	δ = 0,267
Angle 2V	mesurat: 83°, calculat: 84°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1984-040
Any d'aprovació	1984
Símbol	Wty
Referències	[1]

La wheatleyita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Va ser descoberta l'any 1984 a les mines Wheatley a Pennsilvània (Estats Units), l'únic indret on s'ha trobat aquest material i del qual n'agafa el nom.

Característiques

La wheatleyita és un oxalat dihidratat de coure i sodi de fórmula química Na₂Cu(C₂O₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic en agregats de cristalls aciculars de fins a 2 mm.[2] És de color blau clar i brillant i la seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wheatleyita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Formació

Degut al fet que és un mineral molt rar, el seu procés de formació no ha estat ben determinat. La wheatleyita ha estat trobada associada amb els següents minerals: esfalerita, galena, cerussita i quars.[2]

Referències

1. «Wheatleyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Wheatleyite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 3 novembre 2016].