|
Ostomia
 Ostomia[1][2][3][4][5][6][7] (del grec stoma, que traduït seria "boca") és un abocament artificial, creat quirúrgicament, de l'aparell digestiu, urinari o respiratori. Per tant, és una derivació quirúrgica d'una víscera buida a la pell en un punt diferent a l'orifici natural d'excreció, d'ingestió o respiració. El resultat del procediment és l'extrem del budell, tràquea o sonda que és visible a la paret abdominal o al coll i rep el nom d'estoma, se l'anomena, depenent del nom de l'òrgan que s'ha operat i ha acabat en estoma. Ex.: quan és l'estómac es diu gastrostomia, quan és el còlon s'anomena colostomia, quan és l'ili es diu ileostomia, si és l'aparell urinari es diu urostomia, si és la tràquea es diu traqueostomia, etc. Les ostomies es fan servir per tractar algunes malalties dels sistemes digestius, urinari, respiratoris. Es realitzen ostomies tan en pacients adults com en infants[1][3][8] En la pràctica mèdica les dues paraules, estoma i ostomia, moltes vegades s'utilitzen indistintament. LocalitzacionsQualsevol òrgan buit, si cal, pot ser convertit quirúrgicament en estoma artificial. Això inclou:
Història breuOstomies digestivesÉs molt possible que les primeres ostomies fossin fístules fecals a causa de ferides de guerra, traumes, hèrnies empresonades, atrèsia anus rectal o obstrucció anus rectal.[4][6][8] Es va poder comprovar que la supervivència després d'aquestes intervencions era possible, i en especial les de còlon, i que havia de ser necessari portar l'intestí a la superfície del cos perquè mai es tanqués i així aquest funcionés com un anus. No és fins al segle XVII quan Alexis Littre (1658- 1742) en veure un nen amb malformació rectal, proposà una enterostomia. Va ser ell qui el 1710, va suggerir una colostomia per al carcinoma obstructiu. El 1776 Henry Pillore, va reprendre les idees de Littre de realitzar una ostomia per resoldre un anus imperforat, sent a més, qui va practicar la primera cecostomía en un pacient amb càncer de recte. La primera colostomia inguinal de la banda esquerra s'atribueix a Duret, l'any 1793, a causa de l'anus imperforat d'un nen i que va viure fins als 45 anys. Ell va ser el primer a col·locar una sutura a través del mesocòlon per sostenir l'intestí i evitar la seva retracció; això mateix es continua realitzant actualment, especialment quan es tracta d'una ostomia de nansa. La colostomia transversa se li atribueix a Fine el 1797, a Gènova, en descomprimir amb èxit una obstrucció per càncer, va extraure una nansa de l'intestí i suturà el mesenteri a la pell. Posterior a la necròpsia, tres mesos després, es va trobar que el que havia exterioritzat era una nansa de l'ili, i des de llavors és el que s'indica per a la descompressió de l'intestí dilatat. La primera ileostomia acompanyada de resecció del còlon dret per càncer va ser realitzada el 1879 per Baum, a Alemanya. William Ernest Miles (1869-1947) va descobrir i va realitzar un nou procediment: Resecció abdominoperineal el (1908) amb colostomia definitiva, que va fer avançar el tractament de càncer de recte i que posteriorment ha servit de patró per avaluar altres tècniques. El 1923, Henri Hartmann (1860-1952) desenvolupà i efectuà la resecció (extirpació) anterior o sigmoidectomia amb estoma abdominal i deixà un monyó rectal i colostomia, permetent així que en un segon temps es restableixi el trànsit intestinal. No va ser fins al juny de 1990 que es realitzà la primera ressecció colònica por via laparoscòpica, va ser una hemicolectomia dreta realitzada per Moisès Jacobs, a Miami, la realitzà sense tenir l'intrumental específic. El 14 de novembre de 1990, Joseph Uddo practicà el primer tancament de colostomia per laparoscòpia. Ostomies respiratòriesLa primera traqueotomia sembla que va ser realitzada pels egipcis al voltant del 3600 a. C.. Galè n'informà en el segle II abans de Crist.[6][10] Al segle xiii, va ser Fabricius qui difon i popularitza aquest mètode. La primera traqueotomia realitzada amb èxit a un pacient que patia d'abscés a la tràquea se li atribueix a metge Italià Antonio Musa Prasolava, el segle XV. Quatre segles més tard, és a dir el segle xix, es va indicar per desobstruir la via respiratòria. Bretonneau, l'any 1826 va operar i salvà la vida d'un nen de 5 anys amb diftèria. El 1833, Trousseau, presentà una casuística de 200 traqueotomies, sent el primer a indicar-la per al càncer de laringe. L'any 1850, Krishaber creà la cànula per realitzar la traqueostomia que és com es coneix fins a l'actualitat, l'únic que ha canviat són els materials amb què es fabrica i a més se li ha afegit un globus inflable per evitar que surti del seu emplaçament. A principis del segle xx, la mortalitat postoperatòria tardana era molt alta, però Jackson en 1921, va demostrar que observant les cures de la cànula i un correcte maneig d'asèpsia i neteja disminuïen aquests índexs de mortalitat a un nivell molt baix. Posteriorment, el 1943, Galloway la indicà per al tractament de pacients amb poliomielitis que patien de paràlisi secundària, de manera que es podien aspirar les secrecions i assistir la ventilació. Ostomies urinàriesLa primera urostomia que es va provar a derivar a través de l'intestí va ser en casos d'extròfia vesical, va ser el 1851 quan John Simon[6][8][14][15] va lligar els dos urèters al recte i va provocar una fístula urinària. El mateix any Lloyd va provar la mateixa tècnica quirúrgica, tots dos casos els pacients van morir per peritonitis. Fins al 1878 Smith no va realitzar una tècnica amb sutura de les dues mucoses, la de l'urèter i la del budell. Hi va haver diferents tècniques als anys posteriors, el 1911 Coffey[6][14][15] va revolucionar la tècnica de fixació creant un túnel submucós com a mètode perquè la orina no tornés enrere (reflux), la primera variant d'aquesta tècnica l'anomenada Coffey I encara és vigent a l'actualitat. El 1950 Eugen M. Bricker[6][8][14][15] realitzà la primera ureteroenterostomia cutània (tècnica Bricker). És a partir de 1987 que gràcies als avenços del Dr. Nils G. Kock[15] comencen a realitzar-se les derivacions continents amb substitució vesical. ClassificacióEs classifiquen segons:[1][2][3][4][6][8][16][17] La presentació
La funció
La durada
La construcció
La forma
El lloc anatòmicTracte gastrointestinal
Aparell respiratorio Traqueostomia. Procediment quirúrgic que es realitza a la base del coll per obtenir una via aèria permeable, per respirar.[6][8][9][12][18] Aparell urinariLes més habituals[1][2][3][4][6][8][13][14] són:
CausesCauses ostomies d'eliminació digestivesCauses molt diverses[1][2][3][4][6][8][16] Malalties inflamatories:
Malformacions congènites: Altres
Causes ostomies d'eliminació urinariesTemporals[1][2][3][4][6][8][16]
Definitives[1][2][3][4][6][8][16]
Causes estomes respiratorisSón per emergències o per mantenir el pas de l'aire en casos d'intervencions quirúrgiques de tumors a la part alta de l'aparell respiratori[6][8][9]
Causes estomes d'alimentacióEs realitzen per tal de mantenir l'estat nutricional del pacient[2][6][7][8][16]
Complicacions postoperatòries generalsCirurgia digestiva eliminacióNo han d'haver-hi complicacions però, sobretot depenent de l'estat previ del pacient, pot patir[19][20][21][22]
Cirurgia digestiva nutricióPoden aparèixer algunes complicacion tant en inserir la sonda com en el maneig[2][6][8]
Cirurgia respiratòriaCom a tota cirurgia poden presentar-se complicacions[6][8][9][11]
Cirurgia urològicaA les intervencions de l'aparell urinari també poden sorgir[4] [6][8][16]
Referències
Dades d'interèsAssociació Catalana d'ostomitzats ACO: https://www.ostomitzats.cat/ L'estomateràpia és el cos de coneixements tècnics i d’assessorament que permet que la persona a qui li han fet una ostomia, esdevingui independent i pugui reprendre la seva vida normal en el vessant personal, familiar, laboral i social, tan aviat com sigui possible. Hi ha consultes d'Infermeres estomaterapèutes a tot el territori nacional, pot buscar-les a: Buscador de consultes d'Infermeria estomaterapèuta d' Espanya: http:/www.gestosalud.es/ |
Portal di Ensiklopedia Dunia
