En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé[1] (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer[2][3] és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú. És la primera part, i més curta, de l'intestí prim i és on té lloc la majoria del procés de digestió química. Comença al bulb duodenal i acaba al lligament de Treitz. El nom duodè prové del llatíduodenum digitorum, que vol dir dotze polzades.
Funció
El duodè és en gran part responsable de la interrupció de l'aliment a l'intestí prim. Les glàndules de Brunner, que secreten mucus, es troben al duodè. La paret del duodè es compon d'una capa molt prima de cèl·lules que formen la muscularis mucosae. Él duodè és un òrgan quasi enterament retroperitoneal i el seu pH és d'aproximadament sis.
Seccions
El duodè es divideix en quatre seccions per a tal de facilitar la seva descripció. Les primeres tres en conjunt tenen forma de C.
Primera part
La primera secció (superior) del duodè comença a continuació del pílor. D'aquí passa lateralment, superior i posteriorment, durant 5 cm, abans de corbar-se inferiorment en la flexura duodenal inferior. Aquesta primera part és retroperitoneal.
La tercera part (inferior o horitzontal) del duodè comença en la flexura duodenal inferior i passa transversalment cap a l'esquerra, creuant la vena cava inferior, l'aorta i la columna vertebral.
Quarta part
La quarta part (ascendent) passa superiorment i anteriorment o per la dreta de l'aorta fins que arriba al cos del pàncrees. Llavors, es corba anteriorment i acaba en la flexura duodenojejunal on connecta amb el jejú. La flexura duodenojejunal es troba rodejada per peritoneu que conté fibres musculars: el lligament de Treitz.
Imatges addicionals
El tronc celíac i les seves branques; l'estómac ha estat aixecat i el peritoneu seccionat.