Olimpíada d'escacs de 1954

Olimpíada d'escacs de 1954

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	149
Localització  i  dates
Localització	Amsterdam (Amsterdam) 52° 22′ N, 4° 53′ E
Estat	Països Baixos
Interval de temps	4 setembre 1954 – 25 setembre 1954
Número d'edició	11  (1954)
Dades estadístiques
Partits	916

L'olimpíada d'escacs de 1954 fou l'onzena Olimpíada oficial d'escacs, i la tercera després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 4 de setembre i el 25 de setembre a Amsterdam. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig

Hi varen participar 149 Jugadors de 26 països; altres quatre països, tot i que estaven inscrits, finalment no hi varen participar. Les absències més destacades foren les dels Estats Units, no inscrits a causa de problemes financers, mentre que els campions regnants, la Unió Soviètica, tenien com a primer tauler el nou Campió del món, Mikhaïl Botvínnik, a la seva primera participació olímpica

Primera fase

Els equips van ser dividits en quatre grups, els tres primers de cada grup es classificaven per la final, mentre que la resta va haver de conformar-se amb la Final "B".

En el primer grup, la Unió Soviètica es va classificar amb facilitat al primer lloc, guanyant tots els matxs menys un empat amb els Països Baixos, que van ocupar el segon lloc, mentre que Islàndia es classificà en vèncer Àustria per 3-1 en el seu matx particular. Al segon grup l'Argentina, Bulgària i Txecoslovàquia van passar fàcilment empatant entre si.

Al tercer grup, Iugoslàvia, tot i la derrota amb el Sarre, va batre els països escandinaus i es va classificar darrere d'Israel. En l'última ronda Colòmbia, Suïssa i Anglaterra van competir pel tercer lloc, i van ser els anglesos qui finalment va aconseguir arribar a la final.

A la següent taula, cada columna representa un grup, i els classificats per a la final es ressalten en negreta.

Àustria Finlàndia Grècia Islàndia Països Baixos Unió Soviètica

Argentina Bulgària Canadà  Txecoslovàquia Irlanda Itàlia

Dinamarca França Israel Noruega Sarre Suècia Iugoslàvia

Bèlgica Colòmbia RFA Anglaterra Luxemburg  Suïssa Hongria

Segona fase

La Unió Soviètica va dominar la segona fase, guanyant totes les partides llevat d'un empat amb Israel. La batalla per les altres medalles es concentrà entre la República Federal Alemanya, Hongria, Txecoslovàquia, l'Argentina i Iugoslàvia, aquests dos últims arribaren a l'última ronda empatats al segon lloc: Iugoslàvia empatà contra Txecoslovàquia i l'Argentina va guanyar contra Alemanya 2,5-1,5, obtenint així la segona posició.

Fins i tot entre les medalles individuals dominaren els soviètics, que van guanyar tres medalles d'or, una de plata i una de bronze; en particular, al quart tauler, Paul Keres va aconseguir obtenir 13,5 punts de 14 partides, entaulant només la primera partida de la fase final amb el suec Zandor Nilsson.

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts[2]
	Unió Soviètica	GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM David Bronstein, GM Paul Keres, GM Iefim Hèl·ler, GM Aleksandr Kótov	34
	Argentina	GM Miguel Najdorf, MI[4] Julio Bolbochán, MI Oscar Panno, MI Carlos Guimard, MI Hector Rossetto, GM Herman Pilnik	27
	Iugoslàvia	GM Vasja Pirc, GM Svetozar Gligorić, GM Petar Trifunović, MI Barslav Rabar, MI Andrija Fuderer, MI Aleksandar Matanović	26,5
4	Txecoslovàquia	GM Luděk Pachman, MI Miroslav Filip, MI František Zíta, MI Jaroslav Šajtar, Jiří Fichtl, Maximilián Ujtelky	24,5
5	RFA	GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Gerhard Pfeiffer, MI Ludwig Rellstab, Klaus Darga, Erich Joppen	23,5
6	Hongria	GM László Szabó, MI Gyula Kruger, GM Gedeon Barcza, Béla Sándor, MI Ernő Gereben	23
7	Israel	MI Yosef Porath, MI Moshe Czerniak, Menachem Ore, Izak Aloni, I. Kniazer	22
8	Països Baixos	GM Max Euwe, MI Jan Donner, MI Nicolaas Cortlever, MI Lodewijk Prins, MI Haije Kramer, MI Theodore Van Scheltinga	21

Final B

Pos.	País	Jugadors	Punts[2]
13	Suïssa	Josef Kupper, MI[4] Maximilian Blau, Erwin Nievergelt, Edwin Bhend, Otto Zimmermann, Edgar Walther	37
14	Canadà	MI Daniel Janofsky, MI Frank Anderson, MI Paul Valtonis, MI Fedor Bohatirchuk, Maurice Fox, Nathan Divinsky	36
15	Àustria	Karl Robatsch, MI Alfred Beni, Aleksandr Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Zoltan Kovács	36

Resultats individuals

Primer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM[3] Mikhaïl Botvínnik	Unió Soviètica	A	8,5	11	77,3
	Josef Kupper	Suïssa	B	10	14	71,4
	MI[4] Bent Larsen	Dinamarca	B	13,5	19	71,1

Segon tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Frank Anderson	Canadà	B	14	17	82,4
	MI Julio Bolbochán	Argentina	A	11,5	15	76,7
	Vassili Smislov	Unió Soviètica	A	9	12	75

Tercer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Gedeon Barcza	Hongria	A	12,5	16	78,1
	GM David Bronstein	Unió Soviètica	10,5	14	75
	Palle Nielsen	Dinamarca	B	11,5	16	71,9

Quart tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Paul Keres	Unió Soviètica	A	13,5	14	96,4
	Edwin Bhend	Suïssa	B	10	13	76,9
	Francesco Scafarelli	Itàlia	B	12,5	17	73,5

Cinquè tauler (primer suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Iefim Hèl·ler	Unió Soviètica	A	5	7	71,4
	MI Andrija Fuderer	Iugoslàvia	A	8,5	12	70,8
	Zoltan Kovác	Àustria	B	9	13	69,2

Sisè tauler (segon suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	S. Burstein	França	B	8,5	11	77,3
	Edgar Walther	Suïssa	B	9,5	13	73,1
	MI Aleksandar Matanović	Iugoslàvia	A	6,5	9	72,2

Notes i referències

1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
2. Només els de la fase Final.
3. Gran Mestre
4. Mestre Internacional

Enllaços externs

• «Olimpíada d'escacs de 1954» (en anglès). OlimpBase.