Olimpíada d'escacs de 1935
L'Olimpíada d'escacs de 1935 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que es va celebrar entre els dies 16 d'agost i 31 d'agost a Varsòvia. Fou la sisena Olimpíada oficial organitzada per la FIDE. La competició era oberta.[1] Al mateix temps es va celebrar el V Campionat del món femení.
Torneig
Organització
Hi participaren 99 jugadors de 20 països; cada equip nacional tenia cinc jugadors (quatre de titulars i un de suplent); l'Argentina fou l'únic equip amb només quatre jugadors. No hi va participar l'equip soviètic, tot i que havia estat convidat per l'organització. En canvi, sí que hi va jugar Lituània, que llavors era en conflicte amb Polònia.
El director del torneig, com a responsable del Comitè Organitzador, fou el famós mestre d'escacs retirat Dawid Przepiórka. El sistema de puntuació era olímpic, és a dir, els punts no eren el resultat dels matxs entre els equips, sinó la suma dels resultats individuals en cada escaquer (un punt per partida guanyada, mig per les taules, i zero per partida perduda).
Desenvolupament de la competició
A la primera part de la competició, Suècia es va col·locar líder, i a mitjan torneig duia tres punts d'avantatge sobre Polònia, seguida pels Estats Units i Hongria. Els Estats Units, en particular, malgrat que eren els campions vigents, havien començat molt malament, perdent contra Suècia i Hongria, però es varen recuperar a partir de la cinquena ronda, guanyant Irlanda. La primera desfeta sueca es va produir a la dotzena ronda, contra Iugoslàvia, i a les següents va perdre progressivament l'avantatge que havia acumulat, fins que Suècia fou superada a darrera hora pels Estats Units i Polònia.
Resultats absoluts
Pos. |
Equip |
Jugadors |
Punts
|
|
Estats Units
|
Reuben Fine, Frank Marshall, Abraham Kupchik, Arthur Dake, Israel Albert Horowitz |
54
|
|
Suècia
|
Gideon Ståhlberg, Gösta Stoltz, Erik Lundin, Gösta Danielsson, Ernst Larsson |
52,5
|
|
Polònia
|
Savielly Tartakower, Paulino Frydman, Miguel Najdorf, Henryk Friedman, Kazimierz Makarczyk |
52
|
4
|
Hongria
|
Lajos Steiner, Andor Lilienthal, Kornél Havasi, László Szabó, Pál Réthy |
51
|
5
|
Txecoslovàquia
|
Salo Flohr, Karel Opočensky, Josef Rejfiř, Karel Treybal, Jiří Pelikán |
49
|
6
|
Iugoslàvia
|
Milan Vidmar, Vasja Pirc, Boris Kostić, Petar Trifunović, Imre König |
45,5
|
7
|
Àustria
|
Ernst Grünfeld, Rudolf Spielmann, Erich Eliskases, Hans Müller, David Podhorzer |
43,5
|
8
|
Argentina
|
Roberto Grau, Jacobo Bolbochan, Isaias Pleci, Carlos Maderna |
42
|
9
|
Letònia
|
Vladimirs Petrovs, Fricis Apšenieks, Movsas Feigins, Wolfgang Hasenfuss, A. Krūmiņš |
41
|
10
|
França
|
Aleksandr Alekhin, Louis Betbeder, André Muffang, Victor Kahn, Maurice Raizman |
38
|
11
|
Estònia
|
Paul Keres, Gunnar Friedemann, Leho Laurine, Ilmar Raud, Feliks Kibbermann |
37,5
|
12
|
Regne Unit
|
William Winter, George Alan Thomas, Conel Hugh O'Donel Alexander, Henry Ernest Atkins, Harry Golombek |
37
|
13
|
Finlàndia
|
Eero Böök, Birger Rasmusson, Ilmari Solin, Ragnar Krogius, Soivo Salo |
35
|
14
|
Lituània
|
Vladas Mikėnas, Aleksandras Machtas, Isakas Vistaneckis, Povilas Vaitonis, Markas Luckis |
34
|
15
|
Mandat britànic de Palestina
|
Yosef Porath, David Enoch, Yosef Dobkin, Victor Winz, Moshe Czerniak |
32
|
16
|
Dinamarca
|
Erik Andersen, Bjørn Nielsen, Jens Enevoldsen, Julius Nielsen, Ernst Sørensen |
31,5
|
17
|
Romania
|
H. Silbermann, Traian Ichim, Miklos Brody, Stefan Erdélyii, Toma Popa |
27,5
|
18
|
Itàlia
|
Antonio Sacconi, Mario Monticelli, Stefano Rosselli del Turco, Max Romih, Mario Napolitano |
24
|
19
|
Suïssa
|
Oskar Naegeli, Henri Grob, Walter Michel, Adolf Stähelin, Fritz Gygli |
21
|
20
|
Irlanda
|
Brian Reilly, James Creevey, John O'Hanlon, Timothy Cranston, Austin De Burca |
12
|
Premis individuals
Guanyaren medalles els tres millos jugadors (en percentatge de puntuació) de cada tauler. També hi hagué premis per la millor partida i per al millor final: el premi a la millor partida fou per a l'austríac Erich Eliskases per la seva partida contra el francès André Muffang, i el premi al millor final fou per al polonès Paulin Frydman i el suec Gösta Stoltz.
Referències
- ↑ Tot i que usualment es denomina competició masculina és en realitat oberta a ambdós sexes.
- ↑ Aquesta va ser la millor actuació de la carrera d'aquest jugador, amb una performance Elo de 2603. Càlcul històric: Estimació d'Elo per a K.Havasi (anglès)
Enllaços externs
|
---|
| Només absolutes | |
---|
Només femenines | |
---|
Combinades | |
---|
No oficials | |
---|
|
|