Obertura vienesa
L'obertura vienesa és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:
El segon moviment de les blanques és menys comú que 2.Cf3, i és d'una concepció més recent; un comentarista va escriure al New York Times el 1888 que "des de Morphy només ha nascut una obertura nova, la vienesa".[1] La idea original rere 2.Cc3 fou la de jugar una mena de gambit de rei diferit, amb f2–f4, tot i que en el joc modern les blanques sovint juguen més tranquil·lament (per exemple fianquetant el seu alfil de rei amb g3 i Ag2). Les negres sovint continuem amb 2...Cf6, encara que 2...Cc6 és jugable també, així com la inusual 2...Ac5 3.Cf3 d6!. L'obertura conté també la notable variant Frankenstein-Dracula (2...Cf6 3.Ac4 Cxe4), que pot ser enormement complexa. Weaver W. Adams, qui el GM Larry Evans va descriure com a posseïdor d'una mentatalitat de "tot o res", va dir, notòriament, que l'obertura vienesa conduïa a una victòria forçada per les blanques.[2] De tota manera, el Gran Mestre Nick de Firmian, a la 15a edició de Modern Chess Openings (MCO-15), conclou que l'obertura condueix a la igualtat amb el millor joc pels dos bàndols.[3] Nogensmenys, l'experiència pràctica entre mestres d'escacs i jugadors de més nivell, sembla contradir aquest punt de vista i mostra que les blanques tenen un clar avantatge, ja que guanyen un 4,8% més de partides que les negres fent servir aquesta obertura.[4]
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia