Defensa París

Defensa París

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 d6
ECO	C50
Origen del nom	Rodzinski vs. Alekhin, París 1913
Classificació	Obertura italiana
Sinònim(s)	Semiitaliana
Chessgames.com	Fitxa

La defensa París és una de les possibles respostes negres a l'obertura italiana.[1] Comença amb els moviments:

1.e4 e5

2.Cf3 Cc6

3.Ac4 d6

Les negres intenten jugar la defensa hongaresa amb un ràpid ...Ag4, lluitant pel control de la casella d4. La línia fou triada per Aleksandr Alekhin a començaments de la seva carrera.[2][3] El primer cop que el seu ús internacional consta documentat fou el 1846.

Línies

Línia principal: 4.c3

• 4...Ag4 5.d4 De7 6.Ae3 Cf6 7.Db3 Cd8 8.Cbd2 g6 9.dxe5 i les blanques van quedar una mica millor a Löwenfisch-Tóluix, Leningrad 1939 (les negres van guanyar finalment).[1][2][4]
• 4...De7 5.d4 g6 o 5.0-0 g6 és satisfactori per les negres (Alekhin).
• 4...Ae6 era la preferida de Tartakower.

4.d4

4... Ag4 (després de 4...exd4 5.Cxd4 Cf6 6.Cc3 les blanques tenen un joc més lliure, d'acord amb Keres; en comptes de 5...Cf6 Evans ha suggerit 5...g6!?)[2] i ara:

• 5. c3 i ara:
  • 5...Dd7 i les blanques tenen avantatge d'espai tant després de 6.d5 com de 6.Ab5 (Keres), o 6.Ae3 (Evans).[2]
  • 5...Cf6 6.Db3 +/− (Keres).
  • 5...Df6 6.Ae3 Axf3 7.Dxf3 +/= (Keres).
  • 5...De7 transposa a la línia principal.
• 5. h3! i les blanques estan una mica millor,[1] per exemple: 5... Axf3 6. Dxf3 i ara:
  • 6...Cf6 7.d5 (Unzicker).
  • 6...Df6 7.Db3 Cd8 8.dxe5 dxe5 9.Ae3 Ad6 10.Cc3 Ce7 11.Cb5 a6 12.Cxd6 Dxd6 13.0-0 Dc6 14.f4! i les blanques tenen atac a Gavrikov-Vladimirov, URSS 1978 (Unzicker).

4.h3

Les blanques eviten la jugada temàtica negra ...Ag4. La resposta 4.h3 porta a línies semblants a la defensa hongaresa, per exemple: 4... Ae7 5. d4 i ara:

• 5...Cf6 6.d5 Cb8 7.Ad3 0-0 8.Ae3 a5 9.g4!? (Keres preferia 9.c4) Ca6 10.Dd2 c6 11.c4 Cd7 12.Cc3 Cdc5 va portar a una partida aguda amb possibilitats igualades a Kupreichik–Podgayets, URSS 1970.[2]
• 5...Cxd4 6.Cxd4 exd4 7.Dh5 g6 8.Dd5 Ae6 9.Dxb7 Cf6 10.Axe6 fxe6 11.Dc6+ Rf7 12.Cd2 Dd7 13.Dc4 c5 14.0-0 d5 = Sax–Ivkov, Amsterdam 1976 (Unzicker).

4.Cc3

Això transposa a la partida Maslov–Lutikov, URSS 1963, que va continuar 4...Ag4 5.h3 Axf3 6.Dxf3 Cf6 7.Ce2 (o 7.d3) +/= (Keres).

Partida notable

Rodzinski vs. Alekhin, 1913

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició després de 11.f3

Rodzinski - Alekhin, París 1913:[1][2]

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 d6 4. c3 Ag4 5. Db3!?

5.d4, la línia principal, és millor.

5... Dd7 6. Cg5?!

6.Axf7+ Dxf7 7.Dxb7 Rd7 8.Dxa8 Axf3 9.gxf3 Dxf3 10.Tg1 Dxe4+ 11.Rd1 Df3+ 12.Re1 De4+ = (Alekhin), o 12...e4 13.Ca3 Ce5 14.Dxa7 Cd3+ 15.Rf1 = (Sozin).

6... Ch6 7. Cxf7 Cxf7 8. Axf7+ Dxf7 9. Dxb7 Rd7 10. Dxa8 Dc4 11. f3 (vegeu el diagrama) Axf3! 12. gxf3 Cd4 13. d3?

13.cxd4 Dxc1+ −/+

13... Dxd3 14. cxd4 Ae7 15. Dxh8 Ah4# 0–1

Vegeu també

• Defensa hongaresa
• Defensa Philidor

Notes i referències

1. Kaspàrov, Keene (1982), pp. 308–9
2. Harding, Botterill (1977), pp. 129–30
3. Horowitz (1964), pp. 40–41
4. «Partida Löwenfisch vs Tóluix, Campionat de l'URSS, 1939». Chessgames.com.

Bibliografia

• Kaspàrov, Gary; Keene, Raymond. Batsford Chess Openings. American Chess Promotions, 1982. ISBN 0-7134-2112-6. 
• T. D. Harding; G. S. Botterill. The Italian Game. B. T. Batsford Limited, 1977. ISBN 0-7134-3261-6. 
• I. A. Horowitz. Chess Openings: Theory and Practice. Simon & Schuster, 1964. ISBN 0-671-20553-6.