Gambit Rice
El gambit Rice és una obertura d'escacs que sorgeix a partir del gambit de rei acceptat. És una derivació del gambit Kieseritzky, i es caracteritza pels moviments 1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. h4 g4 5. Ce5 Cf6 6. Ac4 d5 7. exd5 Ad6 8. O-O (en comptes de la jugada més normal 8.d4). Les blanques sacrifiquen el cavall d'e5 a canvi de posar el rei en seguretat i tenir la torre de rei preparada per col·laborar en l'atac contra la infradesenvolupada posició negra.
HistòriaEl Gambit Rice fou molt promocionat pel ric empresari estatunidenc (d'origen alemany) Isaac Rice cap a les darreries del segle xix. Rice va esponsoritzar nombrosos torneigs temàtics les partides dels quals començaven invariablement a partir de la posició del diagrama. Els millors jugadors del món del moment varen participar-hi: Emanuel Lasker, Mikhaïl Txigorin, Carl Schlechter, Frank James Marshall, i Dawid Janowski entre d'altres.[1] Els torneigs es varen organitzar en molt diversos llocs, des de Montecarlo,[2] Sant Petersburg, i Oostende, fins a Brooklyn o Trenton Falls.[1] El 1905, en una competició d'escacs per correspondència de la "Pillsbury National Association", 230 jugadors aficionats varen jugar el gambit per correus.[1] Tan obsessionat estava en Rice amb la seva línia de joc preferida, que va formar una organització, la Rice Gambit Association el 1904, amb seu a casa seva a Nova York.[3] Amb el Dr. Lasker com a secretary, l'associació fins i tot va arribar a publicar un llibre que reunia totes les partides jugades en els torneigs temàtics del gambit.[3] Feblesa del gambitMalgrat tot, les anàlisis fa molt de temps que han mostrat que el gambit no és "ni bo ni necessari".[4] En conseqüència, ha estat deixat de banda, no és mai emprat en partides serioses de competició, i ha quedat dins la història de les obertures d'escacs com un monument grotesc a la vanitat de Rice.[4] L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (1997) analitza 8...Axe5 9.Te1 De7 10.c3 Ch5 11.d4 Cd7 12.dxe5 Cxe5 13.b3 0-0 14.Aa3 Cf3+ 15.gxf3 Dh4 16.Txe5 Af5 (or 16...Dg3=) 17.Cd2 Dg3 18.Rf1 Dh2 19.Axf8 g3 20.Ac5 g2+ 21.Re1 Dh4+ (o bé 21...g1(D) 22.Axg1 Dxg1+ 23.Af1 Cg3 amb una posició poc clara) 22.Re2 Cg3+ 23.Rf2 Ce4+, amb taules per escac continu, i atribueix aquesta anàlisi a Capablanca, Amos Burn, i Edward Lasker.[5] Vegeu tambéReferènciesBibliografia
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia