|
Marquesat del Palmer
El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.[1] La família Descatlar (després escrit amb les grafies Dezcallar o Catlar)[2] gaudia des del segle xv del comandament de la fàbrica de moneda mallorquina, la seca, situada al Carrer del Sol a Palma. El rei Alfons el Magnànim havia concedit aquest privilegi el 1442 a Pere Descatlar i de Santa Coloma el títol de senyor de la Bossa d'Or. El títol fou atorgat per primer cop el 5 de juliol de 1707[2] gràcies al suport de la família Descatlar al bàndol austriacista. La victòria de Felip V deixà sense valor la concessió i el 1787 Guillem Descatlar i d'Olesa (1746-1801) fou el darrer senyor de la Bossa al tancar la seca.[3][4] Guillem estava en possessió d'una gran fortuna, finançà diverses iniciatives públiques, com les mesures preventives contra el còlera de 1787 i els projectes de fortificació i defensa davant una possible invasió francesa el 1798. No fou fins a 1817 quan el rei Ferran VII reconegué de nou el títol a Jordi Descatlar i Santandreu, el seu fill, en compensació pels deutes contrets per la corona amb els Descatlar.[5] La concessió feta també portava incorporat el vescomtat de Sant Joaquim[4] i el senyoriu d'Abrí. Jordi fou a més, fou regidor perpetu de l'ajuntament de Palma, cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i membre de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.[4] El nom del marquesat fa referència a les possessió del Palmer de Campos, propietat de la família Descatlar. Aquestes contrades foren motiu d'una hipòtesi de localització de la Palma romana, avui actualment descartada.[6] Referències
Vegeu també |
||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
