Marquès

Corona de marquès.

Marquès o marqués[1] és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.[2][3]

A l'època carolíngia el marquès era el comte que administrava un comtat situat en una marca o frontera. Els comtes de Barcelona o de Comtes d'Urgell eren, per tant, alhora marquesos. També foren, però, marquesos els comtes de Tolosa, quan tenien els comtats de Pallars i de Ribagorça.

Tot i que els marquesos potser tenien més poder, a causa d'haver rebut un conjunt gran de comtats, bàsicament, però, gaudien de les mateixes atribucions i funcions que tots els altres comtes.

A la baixa edat mitjana, tenia el títol de marquès aquell que tenia un marquesat. Així, per exemple, d'una manera purament honorífica, el 1330, el rei creà un marquesat de Camarasa o bé, en aquesta mateixa època, un de Tortosa.[4][5]

Línia d'honor dels títols nobiliaris

Emperador	Rei	Príncep	Infant	Duc	Marquès	Comte	Vescomte	Baró	Senyor	Castlà

Referències

1. Marqués en pronúncia occidental i marquès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
2. «Marquès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «Marquès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, abril del 2000, plana 166 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0. 
5. «El título de Marqués. Significado. Origen. Historia.» (en castellà). [Consulta: 20 gener 2018].

Viccionari