|
Marquesat de la Torre del Fangar
El Marquesat de la Torre del Fangar, dit normalment Marquesat de la Torre, és un títol nobiliari concedit a Nicolau Trullols i Dameto en diverses ocasions durant la Guerra de Successió Espanyola però no confirmat fins al 12 de març de 1728 per Felip V.[1][2][3] D'entrada, el títol li fou concedit per Carles II gràcies a la intercessió del seu germà Francesc Trullols i Font de Roqueta, funcionari de confiança a la cort reial, però amb la mort del rei el 1700 restà pendent la signatura. Tot i ser un ferm austriacista, aconseguí la confirmació per part de Felip V el 1703, però amb la coronació de l'Arxiduc Carles hi renuncià, i l'Arxiduc li'l restituí el 1707.[4] Al seu torn, amb el triomf últim de Felip V el 1715 el títol fou derogat, i no li fou restituït fins que, després de la Pau de Viena, es decretà una amnistia per tots els austriacistes.[5] El títol fa referència a la possessió de la Torre del Fangar, una propietat que era de la família Trullols del segle xiv ençà. El títol nobiliari donà nom a la casa dels marquesos de la Torre, Cal Marquès de la Torre, un casal construït a partir de 1696 a instàncies de Francesc Trullols i Font de Roqueta i acabat anys més tard pel mateix Nicolau Trullols, primer marquès de la Torre.[6] A la mort del comte de Montenegro Llorenç Despuig i Sastre el 1972, aquest títol i el de comte de Montoro s'incorporaren al de marquès de la Torre, per tal com l'hereu fou el VII marquès de la Torre Jordi Truyols i Descatlar. Marquesos de la TorreAquesta és la llista dels marquesos de la Torre.[7]
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
