Fa 25,5 cm de llargària màxima[2] i és, en general, de color marró xocolata fosca i amb les aletes fosques. 64-66 escates a la línia lateral. 21-22 radis a l'aleta dorsal i 29-32 a l'anal. Cap allargat. Musell de forma cònica i allargat. Boca terminal i amb una mena de protuberància que s'estén molt més enllà de l'extrem de la mandíbula superior. Dents bicúspides (sis, algunes vegades cinc, al maxil·lar superior i vuit a l'inferior). Diàmetre de l'ull igual al 28-46% de la llargada del musell. Origen de l'aleta dorsal molt per darrere de l'anal (generalment, entre els radis catorzè i setzè). Aleta caudal petita i amb els lòbuls obtusos.[9]
Les poblacions del curs inferior del riu Ntem es troben amenaçades per la construcció d'un port fluvial, les extraccions mineres (ferro) i tota la infraestructura associada, mentre que les del curs inferior del riu Ivindo ho són per la mineria del ferro.[13]
Observacions
És inofensiu per als humans[7] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (27 de 100).[14]
Referències
↑Gill T. N., 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
↑ 2,02,1Pellegrin, J., 1927. Mormyridés du Cameroun recueillis par M. Th. Monod. Description d'un genre, de quatre especes et d'une variété. Bulletin de la Société Zoologique de France, vol. 52 (for 1927): 294-300. Pàg. 298.
↑ Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàgs. 80-81 i 87.
↑ Vivien, J., 1991. Faune du Cameroun. Guide des mammifères et des poissons. GICAM. 271 p. Pàg. 99.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bertin, L., 1940. Catalogue des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle. 2e partie. Dipneustes, Chondrostéens, Holostéens, Isospondyles. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 12 (núm. 6): 244-322. Pàg. 266.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
Teugels, G. G., G. Boden i C. D. Hopkins, 2001. Morphological and electro-physiological evidence for the synonymy of two Marcusenius species (Osteoglossomorpha, Mormyridae) from West Central Africa. Cybium 25(3):239-249. Pàg. 246.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.