Marcusenius fa referència a l'alemanyJohann Marcusen[12] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),[13] mentre que l'epítet moorii al·ludeix a Thomas John Moore (1824-1892), el qual fou un conservador del Free Public Museum of Liverpool i qui va prestar-ne a Albert Günther espècimens recollits per R. B. N. Walker al Gabon.[13]
Descripció
El seu cos, allargat, fa 21,4 cm de llargària màxima. Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. 21-23 radis tous a l'aleta dorsal i 27-29 a l'anal. 44-48 escates a la línia lateral, 8-8 al voltant del peduncle caudal i 14-20 entre l'origen de l'aleta dorsal i el de l'anal. Origen de l'aleta dorsal situat abans del de l'anal. Aleta dorsal punxeguda, clarament còncava i d'altura inferior a la seua llargada. Base de l'aleta anal més llarga que la dorsal. Altura i base de la dorsal amb la mateixa longitud. Altura de l'anal inferior a la seua longitud. Aletes pectorals igual a dues vegades la llargada de les pelvianes i arribant una mica més enllà de la base d'aquestes darreres. Boca terminal i amb les dents bicúspides (5 al maxil·lar superior i 6 a l'inferior). Protuberància del mentó arrodonida i sense arribar a la vora de l'ull. Musell arrodonit i lleument rom. Nariu anterior a mig camí entre l'extrem anterior del musell i de l'ull (o una mica més proper a l'ull). Distància preanal més curta, en general, que la predorsal. Si la franja transversal fosca que té entre les aletes dorsal i anal és visible, estarà coberta només per dues escates a la zona de la línia lateral. Cap, franja transversal i taca de la base de l'aleta caudal foscos en comparança amb la resta del cos. De vegades, presenta una segona banda transversal fosca entre els extrems posteriors de les aletes anal i dorsal. Presència d'un òrgan elèctric.[14][15][16]
És inofensiu per als humans[12] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (24 de 100).[31]
Referències
↑Gill T. N., 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
↑Günther, A., 1867. New fishes from the Gaboon and Gold Coast. Annals and Magazine of Natural History (Series 3), vol. 20 (núm. 116): 110-117, Pls. 2-3. [1]
↑David, L. i M. Poll, 1937. Contribution à la faune ichthyologique du Congo Belge: Collections du Dr. H. Schouteden (1924-1926) et d'autres récolteurs. Annales du Musée du Congo Belge Sér. C (Zoologie) (Sér. 1), vol. 3 (fasc. 5): 189-294, Pl. 12. Pàg. 203.
↑Pellegrin, J., 1904. Mormyridés nouveaux de la collection du Muséum. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 1), vol. 10 (núm. 7): 438-442.
↑Peters, W. (C. H.), 1876. Über die von Professor Dr. Reinhold Buchholz in Westafrica gesammelten Fische. Monatsberichte der Königlichen Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin 1876: 244-252, 1 pl.
↑Günther, A., 1872. Report on several collections of fishes recently obtained for the British Museum. Proceedings of the Zoological Society of London 1871 (pt 3): 652-675, Pls. 53-70. [2]
↑Günther, A., 1867. New fishes from the Gaboon and Gold Coast. Annals and Magazine of Natural History (Series 3), vol. 20 (núm. 116): 110-117, Pls. 2-3. [3]
↑Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
↑ 18,018,118,2 Monsembula Iyaba, R. J. C. i M. L. J. Stiassny, 2013. Fishes of the Salonga National Park (Congo basin, central Africa): a list of species collected in the Luilaka, Salonga, and Yenge Rivers (Equateur Province, Democratic Republic of Congo). Check List 9(2):246-256. Pàg. 251.
↑ Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàgs. 84, 87-88.
↑Direction Générale des Pêches et de l'Aquaculture (DGPA), 2004. Principaux poissons commerciaux du Gabon. Ministère de l'Economie Forestière, des Eaux, de la Pêche et de l'Aquaculture. Chargé de l'Environnement et de la Protection de la Nature. En cooperació amb l'Agència Japonesa de Cooperació Internacional.
↑Poll, M., 1967. Contribution à la faune ichthyologique de l'Angola. Diamang Publ. Cult., nr. 75:381 p. Pàgs. 59 i 67.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Bertin, L., 1940. Catalogue des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle. 2e partie. Dipneustes, Chondrostéens, Holostéens, Isospondyles. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 12 (núm. 6): 244-322. Pàg. 265.
Derijst, E., 1991. Kataloog der ichthyologische publikaties en nieuwe taxa beschreven door: Dr. Max Poll. Belgische Bond Van Aquarium--Enterrariumhouders, B.B.A.T. Spec. publ. Núm. 2: i-vii + 1-87. Pàg. 41.
Kramer, B. i M. Wink, 2013. East-west differentiation in the Marcusenius macrolepidotus species complex in Southern Africa: the description of a new species for the lower Cunene River, Namibia (Teleostei: Mormyridae). Journal of Natural History, vol. 47 (núms. 35-36): 1-33. Pàg. 9.
Poll, M., 1948. Note sur une série de types de Mormyridae, de Characidae et de Citharinidae du Muséum de Paris. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 20 (núm. 1): 75-81. Pàg. 76.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.