Marcusenius fa referència a l'alemanyJohann Marcusen[6] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),[7] mentre que l'epítet fuscus al·ludeix a la seua coloració marró xocolata.[7]
Descripció
Fa 19,9 cm de llargària màxima. Origen de l'aleta dorsal darrere del de l'anal. Vora de l'aleta dorsal arrodonida a la part anterior i lleugerament còncava (de vegades, gairebé recta). Les altures de les aletes dorsal i anal són més curtes que les longituds de llurs bases. 22-26 radis a l'aleta dorsal i 31-34 a l'anal. La base de l'aleta dorsal és menor que la de l'anal. Altura de l'aleta anal més curta que la seua pròpia base. Les aletes pectorals són dues vegades la longitud de les pelvianes i arriben a la base de les pelvianes (de vegades, més enllà i tot). Llargada de les aletes pelvianes igual a la meitat de la distància entre llurs pròpies bases i l'origen de l'anal. Aleta caudal en la seua major part coberta d'escates i amb els lòbuls allargats i arrodonits. 54-61 escates a la línia lateral i 22-25 entre els orígens de les aletes dorsal i anal. 3 (de vegades, 4) escates de la línia lateral cobreixen la franja fosca que hi ha entre els orígens de les aletes dorsal i anal, la qual no és sempre visible. 48-49 vèrtebres. Boca terminal i amb les dents bicúspides (5 al maxil·lar superior i 6 a l'inferior). La protuberància del mentó comença ben abans del marge anterior de l'ull. Musell més o menys arrodonit, pas rom. Nariu anterior a mig camí entre l'extrem del musell i la vora anterior de l'ull. Distància preanal més curta que la predorsal. Presència d'un òrgan elèctric. Cap i peduncle caudal més foscos que la resta del cos, el qual és de color marró xocolata.[8][2]
És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (22 de 100).[16]
Referències
↑Gill T. N., 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
↑ 2,02,1Pellegrin, J., 1901. Poissons nouveaux ou rares du Congo français. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 1), vol. 7 (núm. 7): 328-332. Pàg. 328.
↑ 9,09,1Gosse, J.-P., 1984. Mormyridae. P. 63-122. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1. Pàg. 83.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bertin, L., 1940. Catalogue des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle. 2e partie. Dipneustes, Chondrostéens, Holostéens, Isospondyles. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), vol. 12 (núm. 6): 244-322. Pàg. 265.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
Kramer, B. i M. Wink, 2013. East-west differentiation in the Marcusenius macrolepidotus species complex in Southern Africa: the description of a new species for the lower Cunene River, Namibia (Teleostei: Mormyridae). Journal of Natural History, vol. 47 (núms. 35-36): 1-33.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.