Manganovesuvianita

Manganovesuvianita
Fórmula química	Ca19Mn^3+Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)10]O(OH)9
Epònim	vesuvianita i manganès
Localitat tipus	Mina N'Chwaning II, Mines de N'Chwaning, Kuruman, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.35
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 15,575 Å; c = 11,824 Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Grup espacial	p4/n
Color	vermell-marró intens, vermell, gairebé negre
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,404 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,735 nε = 1,724
Birefringència	δ = 0,012
Pleocroisme	strong
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-040
Any d'aprovació	2000
Símbol	Mnves
Referències	[1]

La manganovesuvianita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vesuvianita. Rep el nom en al·lusió al domini de Mn^3+ en la fórmula i la seva relació amb la vesuvianita.

Característiques

La manganovesuvianita és un silicat de fórmula química Ca₁₉Mn^3+Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)₁₀]O(OH)₉. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganovesuvianita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe^2+), pumpel·lyïta-(Fe^3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn^2+), shuiskita, julgoldita-(Fe^3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina N'Chwaning II, a la localitat de Kuruman, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a les properes mines N'Chwaning III i Wessels, així com en altres indrets dels Estats Units i Itàlia.

Referències

1. «Manganvesuvianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].