Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola (Madrid, 20 de setembre de 1704 - 14 de gener de 1768) (Madrid, 20 de setembre de 1704-14 de gener de 1768)[1] va ser un noble espanyol, XI duc de Medinaceli. BiografiaFill de Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda i de Jerónima Spínola y de la Cerda, filla dels marquesos de Los Balbases.[1] Va ostentar diversos honors al llarg de la seva vida, va ser gentilhome de cambra del rei i després cavallerís d'aquest, càrrec que va exercir durant tota la seva vida. Va ser creat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 9 d'abril de 1748 i també del Reial Orde de Sant Gener. A més, també va ser capità de la Reial Companyia d'Alabarders,[2] i va heretar l'escrivania dels hijosdalgo de la Cancelleria de Valladolid del seu pare el 13 de desembre de 1742, que després ell també llegaria al seu primogènit.[3] Va morir al Palau de Medinaceli del Prado de Madrid el 14 de gener de 1768, i va ser enterrat al Convent de Trinitaris Descalços de la capital espanyola.[1] FamíliaVa casar-se amb Maria Teresa de Montcada y Benavides, VII marquesa d'Aitona, el 19 de novembre de 1722 a l'església de San Sebastián de Madrid. Es va casar en segones núpcies amb María Francisca Pignatelli de Aragón y Gonzaga el 27 de novembre de 1763, amb la qual no va tenir descendència. Del primer matrimoni van néixer quatre fills:[1]
TítolsLuis Antonio va ostentar els següents títols:[1] De 1704 a 1739
De 1711 a 1739 De 1739 a 1768
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia