|
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona[1] i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle xi i fins al segle xvi restarà en mans de la família Cardona.[2] L'actual titular és la cordovesa Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli. Vescomtes de CardonaEls vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terres en vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[3] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.
Comtes de CardonaEl vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.
Ducs de Cardona El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraïment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser net de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix any.[5] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
