|
Casilda Fernández de Córdoba y Rey
Casilda Fernández de Córdoba y Rey (Madrid, 1941 - Còrdova, 14 d'abril de 1998)[1] va ser la XX duquessa de Cardona. Filla del XVII duc de Medinaceli Luis Jesús Fernández de Córdoba i de la seva segona esposa, la cordovesa María Concepción «Concha» Rey de Pablo-Blanco,[1] amb qui s'havia casat el 1939 no sense polèmica entre la societat del moment, que va repudiar la nova duquessa, que no gaudia de bona fama.[2] El 1949,[1] abans de la mort del seu pare, va esdevenir duquessa de Cardona mitjançant una cessió.[3] A la mort del duc el 1956, intentà aconseguir part del patrimoni familiar i pledejà amb els Medinaceli. Amb tota la noblesa en contra, només va tenir el total suport de Carmen Polo, una de les seves poques amigues a Madrid. La muller de Franco li recomanà que contractés l'advocat Antonio Guerrero Burgos i, finalment, el plet va ser un èxit a favor de Casilda.[2] El 1977 s'havia casat amb Alfonso Castillejo y de Ussía, sense arribar a tenir fills. Anys més tard, es va casar amb el seu advocat, i el 1982 va néixer Casilda-Ghisla, que va heretar el títol amb la mort de Casilda el 1998.[1] Referències
|
||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
