14 de gener

<<	Gener 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià. Resten 351 dies per a acabar-se l'any i 352 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1714 - Arbúcies (la Selva): les forces catalanes embosquen i derroten una columna borbònica de 800 homes a l'anomenat combat d'Arbúcies que forma part de la Revolta de les quinzenades (Guerra dels Catalans).
• 1714 - Balsareny (el Bages): els catalans guanyaren el combat de Balsareny en el marc de la Guerra dels catalans.
• 1913 - Barcelona: El plenari de l'Institut d'Estudis Catalans aprova les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana.
• 1999 - Barcelona: La visita de l'aleshores president del Govern d'Espanya Aznar a Catalunya deriva amb aldarulls i una càrrega policial a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• 2020 - La Canonja (Tarragonès): Una explosió originada en un reactor de l'empresa IQOXE que posteriorment s'estengué a una cisterna d'òxid d'etilè. Hi van morir dos treballadors i un veí de Torreforta (Tarragona).

Resta del món

• 1377 - Roma: El Papa Gregori XI arriba al Vaticà (procedent d'Avinyó) i s'acaba, d'aquesta manera, el Cisma d'Occident.
• 1968 - Miami: Els Green Bay Packers guanyen la II Super Bowl després de derrotar els Oakland Raiders per 33 a 14.
• 2011 - Tunis: Manifestació multitudinària a la capital al crit «Fora Ben Alí!». El govern és destituït i entra en vigor la llei marcial. Hores després, el president abandona Tunis.

Naixements

Països Catalans

• 1870 - L'Escala: Josep Vicens i Juli, «l'Avi Xaxu», compositor de sardanes i músic.[1]
• 1883 - Torí: Nina Ricci, dissenyadora i costurera francoitaliana (m.1970).[2][3]
• 1951 - Barcelona: Carme Elias, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[4]
• 1912 - Barcelonaː Mercè Muntanyola i Garriga, historiadora i professora universitària (m. 1997).[5]
• 1963 - Lleida: Rosa Maria Molló i Llorens, periodista catalana, vicepresidenta del CAC des del març de 2022.
• 1971 - Barcelona: Manel Fuentes, periodista amb una trajectòria professional, essencialment, com a presentador de ràdio i televisió.
• 1980 - Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.[6]
• 1981 - L'Eliana, València: Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud.[7]
• 1982 - L'Hospitalet de Llobregat: Víctor Valdés i Arribas, futbolista del Futbol Club Barcelona.
• 1985 - Oliva, la Saforː Àngels Gregori i Parra, poetessa i gestora cultural valenciana.[8]
• 1994 - Premià de Mar: Gisela Pulido i Borrell, surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle).[9]

Resta del món

• 83 aC - Roma: Marc Antoni, militar i polític romà (m. 30 aC).
• 1841 - Bourgesː Berthe Morisot, pintora impressionista francesa (m. 1895).[10]
• 1849 - Härnösand, Ångermanland: Alfhild Agrell, escriptora i dramaturga sueca (m.1923).[11]
• 1875 - Kaysersberg, Alemanya: Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau.
• 1896 - Chicago, Illinois: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (m. 1970).
• 1914 - North Sydney (Canadà): Harold Russell, actor i veterà de guerra canadenco-estatunidenc.
• 1921 - Nova York: Murray Bookchin, anarquista estatunidenc (m. 2006).
• 1933 - Kansas City (Missouri), Estats Units: Stan Brakhage, director de cinema, de fotografia, muntador, actor i productor estatunidenc.
• 1937 - Dunedin: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida.[12]
• 1941 - Bascom, Florida, Estats Units: Faye Dunaway, actriu estatunidenca.
• 1943 -
  • Mont-real (Canadà): Ralph Marvin Steinman, immunòleg i biòleg cel·lular canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2011 (m. 2011).
  • Xangai, Xina: Shannon Lucid, bioquímica i astronauta nord-americana de la NASA.[13]
• 1963 - Atlanta: Steven Soderbergh, cineasta i guionista estatunidenc.
• 1967 - Islington: Emily Watson, actriu anglesa.
• 1969 - Warren: Dave Grohl, músic de rock estatunidenc de grups com Nirvana i Foo Fighters.
• 1976 - Allentown, Pennsilvània: Beth Shapiro, biòloga molecular evolutiva estatunidenca, investigadora de l'ADN antic.[14]
• 1981 - Granada: Rosa López, cantant espanyola i guanyadora de la primera edició del programa televisiu Operación Triunfo.
• 1989 - Daguestan: Inna Afinogenova, periodista russa i exdirectora de premsa del canal Russia Today.

Necrològiques

Països Catalans

• 1628 - València: Francesc Ribalta, pintor català influït pel tenebrisme (63 anys).
• 1901 - Madrid: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (75 anys).
• 1925 - Sabadell: Josep Gorina i Pujol, industrial tèxtil català.
• 1980 - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (66 anys).
• 1993 -
  • Tarragonaː Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestra Internacional Femenina de l'estat (n. 1938).[15]
  • Lleidaː Maria Rúbies i Garrofé, professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana (n. 1932).[16]
• 2004 - Oakland, Califòrnia: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans (n. 1908).
• 2020 - Oliva: Josep Bonet i Segura, poeta valencià (n. 1951).[17]
• 2022 - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (n. 1939).[18]

Resta del món

• 1802 - Parísː Marie Allard, important ballarina francesa (n.1742).[19]
• 1861 - Dublín, Irlanda: Barry Fitzgerald, actor irlandès.
• 1867 - París (França): Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francès (n. 1780).
• 1870 - Sant Petersburg (Rússia): Cesare Pugni, compositor italià instal·lat a Sant Petersburg (n. 1802).
• 1884 - Neuchâtel: Philippe Suchard, mestre xocolater i empresari suís.
• 1898 - Guildford (Surrey), Anglaterra: Lewis Carroll, sacerdot anglicà, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic (65 anys).
• 1949 - Madrid: Joaquín Turina, compositor espanyol (66 anys).
• 1959 - Madrid: Eva Aggerholm, escultora avantguardista espanyola d'origen danès (n. 1882).[20]
• 1957 - Los Angeles, EUA: Humphrey Bogart, actor nord-americà (57 anys).
• 1965 - Houston, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca.[21]
• 1977 - Los Angeles, Estats Units: Anaïs Nin, escriptora francoamericana.[22]
• 1977 - Alvediston, Wiltshire (Anglaterra): Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1897).
• 1977 - Beverly Hills, Estats Units: Peter Finch, actor britànic d'origen australià.
• 1978 - Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica: Kurt Gödel, matemàtic austroamericà (n. 1906).
• 1980 - Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown química estatunidenca codescobridora de la nistatina.[23]
• 1986 - Beverly Hills, Califòrnia: Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (n. 1921).[24]
• 1994 - Tolosa de Llenguadoc, França: Frederica Montseny, política, escriptora i líder anarquista espanyola (n. 1905).[25]
• 2004 - Nova Yorkː Uta Hagen, actriu i mestra d'actrius i actors nord-americana (n. 1919).[26]
• 2006 - Beverly Hills, Califòrniaː Shelley Winters, actriu de teatre i de cinema estatunidenca (n. 1920).[27]
• 2009 - Scottsdale, Arizonaː Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (n. 1924).[28]
• 2012 - Lahore: Arfa Karim, estudiant i nena prodigi pakistanesa.
• 2016 -
  • Londres: Alan Rickman, actor i director de cinema i teatre anglès
  • Beirut: Anissa Rawda Najjar, activista libanesa pels drets de les dones (n. 1913).[29]

Festes i commemoracions

• Onomàstica: sants Malaquies (profeta); Potit de Sàrdica, màrtir; Macrina la Major; Fèlix de Nola (prevere), Fèlix "in Pincis"; Fermí de Mende, bisbe; Fulgenci de Cartagena, bisbe (fins al 1969; avui, el 16 de gener); Nina de Geòrgia, sant Sava, bisbe; beat Amadeu I de Clermont, monjo; beat Ot de Novara.

Referències

1. «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
2. «Fitxa 1810: Nielli, Vve. Morel» (en francès). Archives de Paris. [Consulta: 23 novembre 2022].
3. «Nina Ricci» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. Arxivat de l'original el 2022-11-23. [Consulta: 23 novembre 2022].
4. «Carme Elias i Boada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
5. Gracia Alonso, Francisco; Fullola i Pericot, Josep Maria. El sueño de una generación : el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 64. ISBN 84-8338-483-3. 
6. García, Pedro López. Alicantinos en el cine. Cineastas en Alicante (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-02-28. ISBN 978-84-9948-539-3. 
7. «Athlete Profile, Concepción Montaner. Honours». Iaaf.org. [Consulta: juliol 2015].
8. «Bambolines, d'Àngels Gregori». Galerada. Serveis d'Edició i Traducció. [Consulta: 27 juny 2021].
9. «Gisela Pulido i Borrell». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: novembre 2020].
10. «Berthe Morisot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
11. «Alfhild Theresia Agrell» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 30 setembre 2023].
12. «Biography of Dr Margaret Ann Chapman». University of Glasgow. Arxivat de l'original el 2021-12-04. [Consulta: 4 desembre 2021].
13. «14 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
14. Shapiro, Beth. «Beth Shapiro Curriculum Vitae at Penn State University». Arxivat de l'original el 2012-03-14.
15. «Biografia de Pepita Ferrer». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 26 gener 2015].
16. «100 dones que van canviar el món. Maria Rúbies i Garrofé». Paeria de Lleida. Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes.. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 18 abril 2022].
17. Berenguer, Vicent. «Mor el poeta valencià Josep Bonet als 68 anys». [Consulta: 15 gener 2020].
18. «S'ha mort Ricardo Bofill, un dels grans arquitectes contemporanis». [Consulta: 17 gener 2022].
19. «Marie Allard (1742-1802) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2022].
20. «Ficha completa» (en castellà). Red Digital de Colecciones de Museos de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 23 abril 2018].
21. Parish, James Robert; Pitts, Michael R. Hollywood Songsters: Garland to O'Connor (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 505 i següents. ISBN 978-0-415-94333-8. 
22. «Anaïs Nin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
23. «Brown papers [Rachel Fuller: Biographical Note]» (en anglès). Mount Holyoke and Hampshire College archives. [Consulta: desembre 2024].
24. «Donna Reed» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
25. «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
26. «Uta Hagen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2024].
27. «Shelley Winters | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2020].
28. Gaughan, Gavin «Obituary: Angela Morley» (en anglès). The Guardian, 23-01-2009. ISSN: 0261-3077.
29. «Anissa Rawda Najjar» (en anglès). Vintage Beirut Lebanon. [Consulta: 9 maig 2023].