Kuannersuïta-(Ce)

Kuannersuïta-(Ce)
Fórmula química	NaCeBa₃(PO₄)₃F0.5Cl0.5
Epònim	Kvanefjeld
Localitat tipus	albitita amb contingut de tugtupita, Altiplà Kuannersuit (Kvanefjeld), complex Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 9,909Å; c = 7,402Å;
Grup puntual	3 - romboèdrica
Color	vermell clar
Exfoliació	dolenta/indistingible - en {001} i {100}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,51 g/cm³ (mesurada); 4,66 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-013
Símbol	Kua-Ce
Referències	[1]

La kuannersuïta-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la belovita. Va ser anomenada en honor de l'altiplà Kuannersuit (Kvanefield), on va ser descoberta.

Característiques

La kuannersuïta-(Ce) és un fosfat de fórmula química NaCeBa₃(PO₄)₃F_0.5Cl_0.5. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4,5 a 5,5. Es considerada l'anàleg mineral amb bari de la belovita-(Ce), també està relacionada amb la fluorapatita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]

Formació i jaciments

La kuannersuïta-(Ce) va ser descoberta a albitita amb contingut de tugtupita, a l'altiplà Kuannersuit (Kvanefjeld) (complex Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita en un altre indret del mateix altiplà.

Referències

1. «Kuannersuite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].