Fosfohedifana

Fosfohedifana
Cristalls de fosfohedifana de la mina Bonanza Hill, Nevada, Estats Units
Fórmula química	Ca₂Pb₃(PO₄)₃Cl
Epònim	hedifana i fosfat
Localitat tipus	mina Capitana, Província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,857Å; c = 7,13Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	P6₃/m
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	5,92 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,935 nε = 1,928
Birefringència	δ = 1,935
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2005-026
Símbol	Phdy
Referències	[1]

La fosfohedifana és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom per la seva relació amb l'hedifana i pel seu contingut en fosfat.

Característiques

La fosfohedifana és un fosfat de fórmula química Ca₂Pb₃(PO₄)₃Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És l'anàleg amb fosfat de l'hedifana, l'anàleg amb Pb₃Ca₂ de la piromorfita i l'anàleg amb clor de la fluorfosfohedifana.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Capitana, a la província de Copiapó (Regió d'Atacama, Xile).

Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a la mina “Vigilada” de Bonmatí, a les mines de Vallclara de Sant Fost de Campsentelles o a la mina Pepita de Mont-ras.[3]

Referències

1. «Phosphohedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 agost 2016].
2. «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
3. Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 36-37 [Consulta: 27 novembre 2023].