|
Joaquín Gaztambide y Garbayo
Joaquín Gaztambide y Garbayo (Tudela, 7 de febrer de 1822 - Madrid, 18 de març de 1870) fou un compositor navarrès, entre els més destacats dels qui van conrear la sarsuela vuitcentista. BiografiaVa iniciar els seus estudis de solfeig a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral. El 1834, amb només 12 anys, va ser enviat a Pamplona pel seu oncle per a estudiar piano i composició amb José Guelbenzu i Mariano García. Fins a l'edat de vint anys va romandre a la capital de Navarra, on va estudiar contrapunt i fuga amb Mariano García; posteriorment va impartir classes de piano i va tocar el contrabaix en l'orquestra del teatre. Insatisfet amb aquestes activitats que no omplien les seues aspiracions artístiques, es va traslladar a Madrid l'any 1842, on va rebre classes en el Conservatori de música "María Cristina". Va aprofundir els seus estudis amb classes de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramon Carnicer; en elles va trobar a Francisco Asenjo Barbieri, amb qui es va relacionar íntimament, amistat que va durar tota la vida i va ser fecunda per a la sarsuela.[1] Per a guanyar-se la vida tocava el contrabaix en les orquestres dels Teatres Circo, i Príncipe. El 1845 va ser contractat com a director del cor de la companyia italiana del Teatro de la Cruz, per recomanació del seu amic Francisco de Salas. També va donar concerts com a pianista fora de Madrid, en companyia del professor de flauta Pedro Sarmiento i el cèlebre oboista Pedro Soler. El 1846 el van nomenar director dels cors del teatre de la Creu, un càrrec que li va fer comportar un viatge a París l'any 1847 com a director d'orquestra d'una companyia d'actors i ballarins espanyols. De retorn a Madrid, i a proposta de Baltasar Saldoni, va rebre l'oferta de dirigir l'orquestra del Teatro Español de Madrid (1848). Va dirigir els concerts matinals en què participa el famós violinista Bazzini. El 1850 va dirigir junt a Hernando i Barbieri el teatre de Variedades i el dels Basilios. L'any següent va ser cofundador de la Societat Artística que va ser creada per a explotar el Teatro del Circo, participant com a compositor i director d'orquestra. El 1856 va entrar com a soci en l'empresa del nou Teatro de la Zarzuela de Madrid, de la que, a més, serà compositor i director. El 1859 va viatjar a París i Londres i el 1862 va dirigir els primers grans concerts que s'ofereixen a Espanya, organitzats per la Sociedad Artístico Musical de Socorros Mutuos. El 19 de desembre de 1863 va estrenar en el Teatro de la Zarzuela La conquista de Madrid, amb llibret de Luis Mariano de Larra. Dos anys més tard va ser contractat com a director d'orquestra del Teatro de los Campos Elíseos de Madrid, i l'any 1868 va ser nomenat director i president de la Sociedad de Conciertos de Madrid, on va estrenar l'obertura de Tannhäuser, de Richard Wagner. L'any 1869 va realitzar una gira per Cuba i Mèxic amb la seua pròpia companyia, tornant a principis del 1870 amb greus problemes de salut i arruïnat econòmicament. Va morir a conseqüència d'una greu malaltia hepàtica al poc d'arribar a Madrid. Entre d'altres, són cèlebres les seues sarsueles La Mensajera (1849), El valle de Andorra (1851), Catalina (1854), Los magiares (1857)El juramento (1858) i La conquista de Madrid (1863). La contribució de Gaztambide al renaixement del sarsuela va ser altament significativa, però durant el segle passat el seu treball pràcticament ha desaparegut de l'escena. De bon gust italianitzant, a la manera de Donizetti, la seua música, no obstant, fa ús dels ritmes espanyols i cançons populars. D'haver gaudit d'una carrera més llarga és molt possible que haguera arribat a ser tan famós com Barbieri. MortVa embarcar de tornada i va arribar a Cadis a principis de 1870. Li van rebre la seva esposa i fills, que van advertir que tornava malalt. Una vegada reconegut per diversos doctors, va emprendre un viatge a Madrid; en la cort, les eminències mèdiques van dictaminar que calia sotmetre'l a una operació quirúrgica amb la qual no es va aconseguir el resultat esperat i Gaztambide va morir als quaranta-vuit anys. La seva mort va constituir una data luctuosa pel llavors jove gènere de la sarsuela. Joaquín Gaztambide, va ser Caballero de l'Ordre de Carlos III, comendador d'Isabel la Catòlica i professor honorari del Conservatori, ha llegat un cognom d'imprescindible cita en la històries de la sarsuela i del moviment simfònic nacional. Obres
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
