Ixil

Ixil

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 83.574 (2002)[1] Mèxic 83 (2010)[2]
Parlants nadius	92.000
Parlat a	El Quiché
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües mam
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG i INALI
Codis
ISO 639-2	ixl
ISO 639-3	ixl
Glottolog	ixil1251
Ethnologue	ixl
UNESCO	1371
IETF	ixl
Endangered languages	4314

L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.

Context geogràfic

La comunitat Ixil ocupa una àrea al voltant de 1.439 quilòmetres quadrats. Al nord confina amb Ixcán (Playa Grande); al sud, amb Cunén i Sacapulas; a l'est, amb San Miguel Uspantán, municipis de Quiché; a l'oest, amb Aguacatán, Chiantla, Santa Eulalia, San Juan Ixcoy i Santa Cruz Barillas, municipis del departament de Huehuetenango. Està situada en una secció intermèdia entre la Sierra de los Cuchumatanes i la muntanya més baixa de Chamá.

Els municipis on més es parla ixil són, en el departament de Quiché: Chajul (San Gaspar Chajul), San Juan Cotzal i Nebaj (Santa María Nebaj), zona coneguda com el Triangle Ixil.

Límits lingüístics

La comunitat ixil es troba envoltada per pobles que parlen diferents idiomes: al nord es troben les comunitats itza’ i q'eqchi’, i un territori multilingüe; al sud, la comunitat dels quitxés; a l'oest, les comunitats Mams i q'anjob'als i a l'est, les comunitats quitxés i q'eqchi'.

Fonologia

Vocals

Curtes	Anterior	Central	Posterior
Tancada			u [ŭ]
Quasi tancada		i [ɪ̆]*
Vocal intermitjana			o [ŏ]
Semioberta		e [ɜ̆]
Oberta		a [ɐ̆]

Nota [*]: la IPA classifica la vocal [ɪ] com a gairebé tancada anterior, no com a central.

Llarga	Anterior	Central	Posterior
Alta	ii [iː] uu [yː]
Semitancada	ee [eː] oo [øː]
Oberta	aa [aː]

Una característica notable de l'ixil és que totes les vocals curtes són o bé les vocals centrals o posterior i totes les vocals llargues són vocals anteriors. Aquesta és una característica única que no es troba en altres llengües maies. Excepcionalment alguns parlants no pronuncien 'oo' com la vocal anterior [øː] sinó més aviat com a vocal posterior [oː] i alguns parlants també pronuncien "i" com la vocal anterior [i] en lloc de la vocal quasi-tancada [ɪ]. Les vocals curtes són molt curtes en Ixil i 'uu' llarga [yː] és força llarga i tònica.

Consonants

			Bilabial	Alveolar	Postalveolar	Retroflexa	Palatal	Velar		Uvular	Glotal
								Normal	Palatalitzada
Oclusiva	Normal		p [p̪ʰ]	t [tʰ]				k [kʰ]	ky [kʰʲ]	q [qʰ]	' [ʲʔ]
	Ejectiva			t' [tʼ]				k' [kʼ]	ky'[kʼʲ]
	Implosiva		b' [ɓ]							q' [ʛ]
Nasal			m [m]	n [n]				nh [ŋ]
Fricativa			v [v~f]	z [s]	xh [ɕ]	x [ʂ]				j [χ]
Africada	Normal			tz [t͡sʰ]	ch [t͡ɕʰ]	tx [ʈ͡ʂʰ]
	Ejectiva			tz' [t͡sʼ~dzʼ]	ch' [t͡ɕʼ~dʑʼ]	tx' [ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ]
Bategant				r [ɾ]
Aproximant			w [ʋ]	l [l]			y [j]

Gramàtica

Els pronominals ixils es distingeixen entre ergatius i absolutius.[5] Una característica notable de la gramàtica de la llengua és la seva ambigüitat en discernir reflexius dels pronoms recíprocs.[6]

Referències

1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
4. «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2006-11-04. [Consulta: 8 gener 2014].
5. "Toward a Dialectology of Ixil Maya: Variation across Communities and Individuals" Thomas E. Lengyel
6. "Reflexive and Reciprocal Elements in Ixil", ERIC: ED353802, Glenn Ayres, 1990.

Bibliografia

• Asicona Ramírez, Lucas, Domingo Méndez Rivera, Rodrigo Domingo Xinic Bop. 1998. Diccionario Ixil de San Gaspar Chajul. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
• Cedillo Chel, Antonio, Juan Ramírez. 1999. Diccionario del idioma ixil de Santa María Nebaj. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
• Programa de Rescate Cultural Maya-Ixil. 1995. Aq'b'al Elu'l Yol Vatzsaj: Diccionario Ixil. Guatemala City: Cholsamaj.
• Ayers, Glenn Thompson. 1991. Gramática Ixil. La Antigua Guatemala: CIRMA.
• Maximiliano Poma S., Tabita J.T. de la Cruz, Manuel Caba Caba et al. 1996. Gramática del Idioma Ixil. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
• England, Nora C. 1994. Ukuta'miil Ramaq'iil Utzijob'aal ri Maya' Amaaq': Autonomia de los Idiomas Mayas: Historia e identidad. (2nd ed.). Guatemala City: Cholsamaj.
• Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib' (OKMA). 1993. Maya' chii'. Los idiomas Mayas de Guatemala. Guatemala City: Cholsamaj.