Q'anjob'al

Q'anjob'al

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 139.830 (2002)[1] Mèxic 8.529 (2010)[2]
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Huehuetenango, Chiapas
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües q’anjob’al
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	kjb
ISO 639-3	kjb
Glottolog	qanj1241
Ethnologue	kjb
UNESCO	1826
IETF	kjb
Endangered languages	652

El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal)[4] és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.

La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL el 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[5][6]

El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants.[7]

Fonologia

El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents:

a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y' (glotal).

La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, 'rosa', de l'espanyol rosa. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere de la boca. Es creu que aquesta retroflexió en q'anjob'al és una influència del mam.[8]

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		u
Mitjana	e		o
Oberta		a

Consonants

	Bilabial		Alveolar		Postalveolar		Retroflexa		Velar		Uvular		Glotal
	plana	implosiva	plana	ejectiva	plain	ejectiva	plana	ejectiva	plana	ejectiva	plana	implosiva
Nasal	m /m/		n /n/						n /ŋ/
Oclusiva	p /pʰ/	b' /ɓ/	t /tʰ/	t' /tʼ/					k /kʰ/	k' /kʼ/	q /qʰ/	q' /ʠ/	' /ʔ/
Africada			tz /tsʰ/	tz' /tsʼ/	ch /tʃʰ/	ch' /tʃʼ/	tx /tʂʰ/	tx' /tʂʼ/
Fricativa			s /sʰ/		xh /ʃʰ/		x /ʂ/		j /χ/
Aproximant	w /v/		l /l/		y /j/				w /w/
Bategant			r /ɾ/

Referències

1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
2. Atlas de los pueblos indígenas
3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 6 gener 2014].
4. Altres variants del nom inclouen Kanjobal de Santa Eulalia, Kanhobal, Qanjobal, Conob, i Kanjobal oriental.
5. «Comunidad Lingüística Q'anjob'al». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.^[Enllaç no actiu]
6. La majoria dels parlants radiquen al municipio de Santa Eulalia. Arran d'emigracions recents també hi ha comunitats de parlants de q'ankob'al a Mèxic i els EUA. Vegeu Gordon (2005).
7. Robertson (1992), p.154.
8. Robertson (1992), p.58.

Bibliografia

• Comunidad Lingüística Q'anjob'al. Gramática descriptiva q’anjob’al = Yaq’b’anil stxolilal ti’ q’anjob’al. Guatemala City: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), Comunidad Lingüística Q'anjob'al, 2005. OCLC 70631325.  (castellà)
• Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ [OKMA]. Variación dialectal en q'anjob'al = Sk'exkixhtaqil yallay koq'anej. Guatemala City: Cholsamaj, 2000. ISBN 99922-53-08-8. OCLC 49332799.  (castellà)
• Robertson, John S.. The History of Tense/Aspect/Mood/Voice in the Mayan Verbal Complex. Austin: University of Texas Press, 1992. ISBN 0-292-72075-0. OCLC 26160695. 
• Mateo Pedro, Pedro (2010). The acquisition of verb inflection in Q'anjob'al Maya: a longitudinal study. Ph.D. dissertation, University of Kansas.

Enllaços externs

• Comunidad Lingüística Q'anjob'al, Comunidad Lungüistica Q'anjob'al de l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala [ALMG].