Iuri Razuvàiev
Iuri Serguéievitx Razuvàiev (en rus: Юрий Сергеевич Разуваев); (10 d'octubre de 1945 - 21 de març de 2012) fou un jugador, escriptor i entrenador d'escacs rus, Gran Mestre des de 1976, que va desenvolupar la major part de la seva carrera escaquística sota bandera soviètica.[1] Reconegut com un dels millors entrenadors soviètics, va treballar a les escoles d'escacs dels Campions del món Mikhaïl Botvínnik (1969-1974) i Vassili Smislov (1978-1982), i els anys 1970 fou entrenador d'Anatoli Kàrpov.[2] TítolsVa esdevenir Mestre Internacional el 1973, Gran Mestre el 1976, i Entrenador honorari de l'URSS el 1977. El 2005 li fou atorgat el títol d'entrenador Sènior de la FIDE, el màxim títol d'entrenador internacional.[2][3][4] Resultats destacats en competicióRazuvàiev va guanyar nombrosos torneigs internacionals, d'entre els quals Dubna 1978, Memorial Rubinstein de Polanica-Zdrój 1979,[5] Londres 1983, Dortmund Sparkassen 1985,[6] Jurmala 1987, Pula 1988, Protvino 1988, Reykjavík 1990, Leningrad 1992, Tiraspol 1994, Torneo di Capodanno (Reggio Emilia) 1995-96,[7] i San Sebastian 1996.[2] Al segon Matx URSS vs Resta del món de 1984, va participar-hi en substitució de Tigran Petrossian, absent per malaltia, i va tenir-hi una actuació molt destacable, obligant el seu oponent (en principi, molt superior) l'alemany Robert Hübner, a fer quatre lluitades taules, per un marcador final de 2 a 2.[2][8] Força de jocSegons Chessmetrics, en el seu moment àlgid, el desembre de 1984, Razuvaev tenia una força de joc equivalent a un Elo de 2690, i estaria situat en aquell moment en el lloc número 28 del món. La seva millor actuació individual fou a l'obert de Reykjavik 1990, on va fer-hi 6.5 punts sobre 9 possibles (72%) contra una oposició de força 2616, per una performance de 2706.[9] Tot i que es va retirar de la competició activa a començaments dels anys 2000, a la llista d'Elo de la FIDE de maig de 2011 encara hi tenia un Elo de 2540 punts, cosa que en feia el 97è millor jugador rus.[10] Partides notables
Notes i referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia