Ulf AnderssonUlf Andersson (nascut el 27 de juny de 1951 a Västerås) és un destacat jugador d'escacs suec. Va obtenir de la FIDE el títol de Mestre Internacional el 1970 i el de Gran Mestre el 1972.[1] En el millor moment de la seva carrera, Andersson va arribar a ser al número quatre (i per tant, el quart millor jugador del món) a la llista d'Elo de la FIDE. A la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2015, hi tenia un Elo de 2519 punts, cosa que en feia el jugador número 7 (en actiu) de Suècia.[2] El seu màxim Elo a partir de 1990 va ser de 2655 punts, a la llista de gener de 1997 (posició 17 al rànquing mundial).[3]
Resultats destacats en competicióEl 1969 guanyà el Campionat d'escacs de Suècia a Sundsvall.[4] Entre els torneigs internacionals que ha guanyat destaquen Belgrad (1977), Buenos Aires (1978), Hastings (1978-79), Phillips & Drew 1980, Phillips & Drew 1982, Torí 1982, Wijk aan Zee (1983), 28è Torneig d'escacs de Reggio Emilia (1985-86),[5] Roma (1985) i Roma (1986). Va empatar un matx a sis partides contra l'exCampió del món d'escacs Mikhaïl Tal el 1983 i va jugar de primer tauler en el segon matx mundial Rússia contra la resta del món el 1984.[6] Andersson va acceptar ser un dels rivals d'entrenament de Garri Kaspàrov entre la fi del matx pel Campionat del món de 1984 i el començament del Campionat de 1985, i hi va jugar un matx, a Suècia, que finalitzà amb victòria del soviètic (+2 =4 -0).[7][8] El 1987 va participar en el torneig Interzonal de Szirak, a Hongria, dins el cicle pel campionat del món d'escacs de 1990, i hi acabà 6è (de 18).[9] Va liderar l'equip suec a les Olimpíades d'escacs durant els anys 1970 i 1980, i aconseguí el seu millor resultat personal a la XXIII Olimpíada d'escacs a Buenos Aires 1978, on obtingué la medalla de bronze al millor percentatge de puntuació rere Víktor Kortxnoi i Orestes Rodríguez Vargas.[10] En total, entre 1970 i 2004, ha jugat 16 Olimpíades amb Suècia, 11 d'elles al primer tauler, i ha obtinut 65.5 punts de 119 partides, un 61,2%. EstilAndersson és un jugador posicional molt sòlid, que entaula un alt percentatge de les seves partides contra Grans Mestres. És reconegut mundialment com un gran jugador de finals, especialment de finals de torre i és famós per guanyar finals aparentment "inguanyables", sovint en partides molt llargues. L'escriptor d'escacs Dennis Monokroussos un cop va remarcar, sobre l'estil d'Andersson, "Per a molts de nosaltres, després de nombrosos canvis de peces, unes taules ràpides seria el resultat més probable ... per Andersson ... els canvis no són freqüentment el preludi d'unes taules ràpides sinó el senyal que marca el moment a partir del qual el seu contrincant ha de començar a patir."[11] És per tant conegut com un dels jugadors més resistents del món, però irònicament la seva partida més coneguda és una derrota aclaparadora en 30 moviments executada pel jove de 18 anys Garri Kaspàrov a Tilburg el 1981. Sembla que Andersson va dir, després de la partida "No vull tornar a jugar mai més contra Kaspàrov!". Malgrat aquestes paraules, s'han enfrontat en més de 20 torneigs posteriorment, i prop del 75% de les seves partides van ser taules.[12] Jugador d'escacs per correspondènciaA les darreries de la seva carrera, ha començat a jugar a escacs postals, modalitat en la qual també ha esdevingut Gran Mestre, el 1996. El 2002, va assolir el cim de la llista de jugadors d'escacs per correspondència. Les seves partides per correspondència tendeixen a ser molt tàctiques, cosa que contrasta enormement amb el seu estil de joc sobre el tauler. Molt pocs jugadors en la història han tingut tants èxits com Andersson en ambdues modalitats d'escacs. Partida destacadaEn la següent partida, utilitzant la "Formació eriçó", que ell mateix va contribuir a establir, (caracteritzada per una columna c semioberta i peons a a6, b6, d6 i e6, cavalls a d7 i f6, àlfils a b7 i e7, una torre a c8 i el rei enrocat curt), Andersson va provocar la primera derrota d'Anatoli Kàrpov com a Campió del món d'escacs:
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia