Ilvaïta

Ilvaïta
Fórmula química	CaFe^3+Fe2+ 2(Si₂O₇)O(OH)
Epònim	Elba
Localitat tipus	Torre di Rio - Santa Filomena area (Monte della Torre), Rio Marina, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.07
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.07
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.05
Dana	56.2.3.3
Heys	14.22.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,800Å; b = 13,019Å; c = 5,852Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidalnegr
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	negre-ferro, negre grisenc obscur
Exfoliació	distingible/bona - distingible en {001}, {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	negre, tendint a verd o marró
Diafanitat	opaca
Densitat	3,99 a 4,05 g/cm³ (mesurada); 4,064 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,727 nβ = 1,870 nγ = 1,883
Birefringència	δ = 0,156
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 20° to 30°, calculat: 30°
Dispersió òptica	forta r<v
Impureses comunes	Mg, Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1811
Símbol	Ilv
Referències	[1]

La ilvaïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lawsonita. El seu nom prové de Ilva, el nom antic de l'illa d'Elba, on es troba la seva localitat tipus.[1]

Característiques

La ilvaïta és un sorosilicat de fórmula química CaFe^3+Fe2+
2(Si₂O₇)O(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics, estriats al llarg de {001}, de fins a 25 cm; també poden ser columnars, radiants o massius compactes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6. És l'anàleg mineral amb ferro de la manganilvaïta.[1] N'existeixen polimorfs monoclínics i ortoròmbics.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilvaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

La ilvaïta es forma en contacte amb roques metasomàtiques i dipòsits de ferro; també apareix en pedres calcàries metamorfosades i dolomies amb altres minerals calco-silicats.[2] Va ser descoberta l'any 1811 a l'àrea de Torre di Rio - Santa Filomena a l'illa d'Elba (Província de Liorna, Itàlia).[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a l'skarn karn de Sarrahèra (Vall d'Aran).[3] Sol trobar-se associada amb altres minerals com: quars, magnetita, hedenbergita, esfalerita i fluorita.[2]

Referències

1. «Ilvaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Ilvaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 29 novembre 2017].
3. Garrido, José Luis «Localitzada la ilvaïta del skarn de Sarrahèra, Val d’Aran». Infominer, 2015-1, 61, 2015, pàg. 14 [Consulta: 28 novembre 2023].