Innelita

Innelita
Fórmula química	Ba₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)]
Epònim	Inakli ^(en)
Localitat tipus	Inagli chrome diopside deposit ^(en) i Aldansky District ^(en)
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.12
Dana	58.2.6.2
Heys	17.10.17
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,76Å; b = 7,14Å; c = 5,38Å; α = 90°; β = 95°; γ = 99°
Grup espacial	grup espacial 1
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,726 nβ = 1,737 nγ = 1,766
Birefringència	δ = 0,040
Angle 2V	mesurat: 82°, calculat: 66°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Al, Fe, Mn, Mg, K, F, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1960
Símbol	Inn
Referències	[1]

La innelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el seu nom del riu Inagli, anomenat Inneli en iacut, que es troba al territori de Sakhà (Rússia).[2]

Característiques

La innelita és un sorosilicat aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional i publicat l'any 1961. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: Ba₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)].[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És el sulfat anàleg de la fosfoinnelita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la innelita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descrita l'any 1960 a partir de mostres recollides al massís de Yakokut i al massís d'Inagli, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita al complex alcalí de Red Wine, al Labrador (Canadà).

Referències

1. «Innelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2016].
2. «Innelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2016].
3. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 76». European Journal of Mineralogy, 35, 6, 04-12-2023, pàg. 1073–1078. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-1073-2023 [Consulta: 11 desembre 2023].