Hieratita

Hieratita
Cristalls grocs de laphamita sobre hieratita de color blanc
Fórmula química	K₂SiF₆
Epònim	Vulcano
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CH.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CH.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.02
Dana	11.5.1.1
Heys	8.12.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,13Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Color	incolor, blanc, gris; incolor a la llum transmesa
Exfoliació	perfecta - en {111}
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,665 g/cm³ (mesurada); 2,668 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1882
Símbol	Hie
Referències	[1]

La hieratita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'illa on va ser descoberta, Vulcano, la qual els grecs coneixia amb el nom de Hiera.[1]

Característiques

La hieratita és químicament hexafluorosilicat de potassi de fórmula química K₂SiF₆. Cristal·litza en el sistema isomètric, en cristalls cuboctaèdrics i octàedrics; també en forma d'estalactites concrecionàries, amb textura d'esponjosa a densa a concrecionària.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hieratita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: mal·ladrita, bararita, criptohalita, demartinita i knasibfita.

Formació i jaciments

La hieratita es forma com a dipòsit al voltant de fumaroles volcàniques.[2] Se n'han trobat exemplars a la mina Kehley's Run (Pennsilvània, EUA); Hekla (Suðurland, Islàndia); al Vesuvi (Campània) i a la Fossa cràter (Vulcano, Itàlia); a l'illa de Reunió, a Santa Helena i al Nyiragongo (Kivu Nord, República Democràtica del Congo).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: sassolita, mirabilita, glauberita, realgar, alums, avogadrita i mal·ladrita.[2]

Referències

1. «Hieratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Hieratita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 28 març 2017].