Hephaistosita

Hephaistosita
Fórmula química	TlPb₂Cl₅
Epònim	Hefest
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AA.60
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.60
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,9477Å; b = 7,9218Å; c = 12,4955Å; β = 90,092°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-043
Símbol	Hep
Referències	[1]

L'hephaistosita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Hephaistos (Hefest), déu del foc a la mitologia grega, qui equival al déu romà del foc, Vulcano, la seva localitat tipus.

Característiques

L'hephaistosita és un halur, un clorur de tal·li i plom de fórmula química TlPb₂Cl₅. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls tabulats en {001}.[2] És isostructural amb la challacolloïta, de la qual és el seu anàleg amb tal·li.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hephaistosita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta i challacolloïta.

Formació i jaciments

Es troba en fragments de bretxes piroclàstiques alterades en fumaroles a altes temperatures, més probablement formada com un sublimat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutinita, cotunnita, challacolloïta o pseudocotunnita.[2] Va ser descoberta al cràter La Fossa, a l'illa de Vulcano, Lipari (Província de Messina, Sicília, Itàlia), l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències

1. «Hephaistosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
2. «Hephaistosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].

Enllaços externs

• Galeria d'imatges