Gustavo Santaolalla

Gustavo Santaolalla

(2022)
Biografia
Naixement	(es) Gustavo Alfredo Santaolalla 19 agost 1951 (73 anys) El Palomar (Argentina)
Residència	Califòrnia
Activitat
Camp de treball	Música per a cinema
Lloc de treball	Los Angeles
Ocupació	compositor, productor discogràfic, compositor, compositor de bandes sonores
Activitat	1967 -
Membre de	Arco Iris Soluna ^(en) Bajofondo
Gènere	Tango argentí i rock en castellà
Influències	Thelonious Monk, Peter Bernstein, Dizzy Gillespie, Olivier Messiaen, Bernard Herrmann, Alec Wilder, Andrés Segovia Torres, Ástor Piazzolla, Billy May, Bix Beiderbecke, Count Basie, Mercer Ellington, Gil Evans, Michael Kamen, Jean-Michel Jarre, Chris Mancini ^(en) , Miles Davis i Xavier Cugat i Mingall
Instrument	Guitarra, charango i baix elèctric
Premis
(2023)  Latin Grammy Trustees Award ^(en) (2015)  Latin Songwriters Hall of Fame (2008)  Premi Grammy llatí al disc de l'any, per l'obra La Vida... Es Un Ratico ^(en) (2006)  Oscar a la millor banda sonora, per l'obra Babel (2005)  Latin Grammy Award for Producer of the Year ^(en) (2005)  Oscar a la millor banda sonora, per l'obra Brokeback Mountain (2005)  Globus d'Or a la millor cançó original, per l'obra A Love That Will Never Grow Old ^(en) (2005)  BAFTA a la millor música, per l'obra Diarios de motocicleta (2003)  Premi Grammy llatí al disc de l'any, per l'obra Un Día Normal ^(en)

Gustavo Santaolalla (El Palomar, Buenos Aires, 1952) és un compositor, músic i productor musical argentí guanyador dues vegades del premi Oscar. Santaolalla amb freqüència combina elements de música rock, soul, ritmes africans i música popular llatinoamericana. Avui en dia és un dels músics més populars en l'escena llatinoamericana.

Biografia

Santaolalla va néixer a Ciudad Jardín Lomas del Palomar, Argentina.[1] i va créixer durant el govern de la junta militar argentina i el període més tard conegut per la guerra bruta.[2] La seva carrera professional a la música va començar el 1967, quan va cofundar el grup Arco Iris.[3] Va deixar el grup el 1975.[4]

Al final dels anys 90 va començar la seva carrera com a compositor de bandes sonores per a pel·lícules com Amores perros, 21 grams o Diarios de motocicleta. Un dels seus treballs més recents ha estat la part instrumental de la banda sonora de la pel·lícula Brokeback Mountain per la qual va guanyar l'Oscar. D'aquesta banda sonora, Love That Will Never Grow Old va guanyar el Globus d'Or i un altre per Babel, per la qual va rebre un altre Oscar, per segona vegada consecutiva. Actualment està assentat a l'estat de Califòrnia (Estats Units).

Filmografia

• Norita (2024)
• Pedro Páramo (2024)
• Mi dulce niña (Liebes kind, 2023) (Sèrie)
• The Last of Us (2023) (Sèrie)
• The House (2022)
• The Last of Us Part II (2020)
• Narcos: Mexico (2018) (Sèrie)
• Before the Flood (2016)
• Borrowed Time (2015) (Curtmetratge d'animació)
• Making a Murderer (2015) (Sèrie documental)
• El Libro de la Vida (2014)
• Relatos salvajes (2014)
• The Last of Us (2013) (Sèrie)
• August: Osage County (2013)
• Néstor Kirchner, la película (2012)
• On the Road (2012)
• Eva de la Argentina (2011)
• Les yeux de sa mère (2011)
• Dhobi Ghat (Mumbai Diaries) (2010)
• Biutiful (2010)
• Rolling with Stone (2010) (Documental)
• The Sun Behind the Clouds: Tibet's Struggle for Freedom (2010) (Documental)
• Nanga Parbat (2010)
• I Come with the Rain (2009
• My Blueberry Nights (2008)
• Linha de Passe (2008)
• Babel (2006)
• Fast Food Nation (2006) - versió de la seva cançó "Iguazu".
• Brokeback Mountain (2005)
• North Country (2005)
• Yes (2005)
• Salinas grandes (2004) (TV)
• Rendezvous (2004)
• Diarios de motocicleta (2004)
• 21 Grams (2003)
• Amores perros (2000)
• El dilema (1999) - versió de la seva cançó "Iguazu".
• She Dances Alone (1981)

Referències

1. «Gustavo Santaolalla discography». [Consulta: 30 setembre 2016].
2. «Gustavo Santaolalla - How Movie Music Moves Us». Arxivat de l'original el 12 de juny 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
3. Rohter, Larry «Gustavo Santaolalla’s Film Scores Are Minimalist and His Tango Is Newfangled» (en anglès). The New York Times, 14-08-2008 [Consulta: 13 setembre 2017].
4. «ARCO IRIS». [Consulta: 13 setembre 2017].

Enllaços externs

• Interviews a NPR
• I've Always Been Obsessed By Identity: An Interview With Gustavo Santoalalla Arxivat 2015-04-01 a Wayback Machine.