Elliot Goldenthal

Elliot Goldenthal

Biografia
Naixement	2 maig 1954 (70 anys) Brooklyn (Nova York)
Formació	Andries Hudde Junior High School ^(en) John Dewey High School ^(en) Escola de Música de Manhattan
Activitat
Ocupació	compositor, compositor, lletrista, compositor de bandes sonores
Activitat	1978 -
Gènere	Òpera
Influències	Aaron Copland i John Corigliano
Segell discogràfic	Atlantic Records
Família
Parella	Julie Taymor
Premis
(2002)  Oscar a la millor banda sonora, per l'obra Frida (2002)  Globus d'Or a la millor banda sonora original, per l'obra Frida  Richard Rodgers Awards for Musical Theatre ^(en)
Lloc web	elliotgoldenthal.com

Elliot Goldenthal (Nova York, Estats Units, 2 de maig de 1954) és un compositor de cinema estatunidenc, guanyador l'any 2002 d'un Oscar i un Globus d'Or per Frida.[1]

Biografia

Va estudiar amb Aaron Copland i John Corigliano a la Manhattan School of Music,[1] i és conegut per la seva habilitat en barrejar diversos estils musicals i tècniques de forma original i enginyosa, semblant al seu contemporani Jerry Goldsmith.[2] Goldenthal ha desenvolupat un estil molt propi fàcilment recognoscible per l'ús que en fa del metall, especialment els saxòfons, i de la corda, i sovint amb elements del jazz, la big band i el swing als seus treballs.[3]

Els seus crèdits inclouen èxits comercials com Alien 3 (1992), Demolition Man (1993), Interview With the Vampire (1994), Batman Forever (1995), Heat (1995), A Time to Kill (1996), Batman and Robin (1997), Final Fantasy: The Spirits Within (2001) i Frida (2002),així com els èxits de la crítica Michael Collins (1996), The Butcher Boy (1997) i Titus (1999).[4]

Però a més a més de la música pel cinema, Goldenthal és igualment actiu component música per a teatre, les seves obres més famoses en aquest terreny són el críticament aclamat memorial simfònic commemoratiu de la guerra del Vietnam Fire Water Paper, la missa de carnaval Juan Darien, el ballet Othello (que es convertiria posteriorment en una pel·lícula de TV el 2003), i l'eclèctic musical de Broadway The Green Bird, basat en una obra del segle xiii de Carlo Gozzi.[5] El 2006, Goldenthal ha estrenat una òpera, Grendel, basada en la història clàssica de Beowulf.

Filmografia

• 2007 - Across the Universe
• 2003 - S.W.A.T.
• 2002 - The Good Thief
• 2002 - Frida
• 2001 - Final Fantasy: La força interior (Final Fantasy: The Spirits Within)
• 1999 - 'Titus
• 1998 - Sphere
• 1998 - In Dreams
• 1997 - The Butcher Boy
• 1997 - Batman & Robin
• 1996 - Michael Collins
• 1996 - A Time to Kill
• 1995 - Heat
• 1995 - Batman Forever
• 1994 - Roswell (TV)
• 1994 - Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles
• 1994 - Cobb
• 1993 - Golden Gate
• 1993 - Demolition Man
• 1992 - Fools Fire (TV)
• 1992 - Alien 3
• 1991 - Grand Isle
• 1989 - Pet Sematary
• 1989 - Drugstore Cowboy
• 1980 - Blank Generation
• 1979 - Cocaine Cowboys

Referències

1. «Elliot Goldenthal - Interview». [Consulta: 8 juliol 2018].
2. E., MacDonald, Laurence. The invisible art of film music: a comprehensive history. Second edition. ISBN 9780810890589. 
3. Southall, James. «Goldenthal: Demolition Man». [Consulta: 8 juliol 2018].
4. «Elliot Goldenthal Concert & Stage». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 8 juliol 2018].
5. «2007 Pulitzer Prize Winners» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2018].

Enllaços externs

• Elliot Goldenthal - Lloc web oficial
• Elliot Goldenthal Arxivat 2017-02-26 a Wayback Machine. a Internet Off-Broadway Database