|
Diarios de motocicletaDiarios de motocicleta és una pel·lícula brasilera, xilena, estatunidenca, peruana i argentina dirigida per Walter Salles i estrenada el 2004, basada en els llibres d'Ernesto «che» Guevara i d'Alberto Granado que explica el viatge a través d'Amèrica del Sud que els dos homes van fer el 1952 i que, al fil de les trobades efectuades i de les injustícies socials i de la misèria de la qual són testimonis, han transformat radicalment Che Guevara. La pel·lícula ha estat favorablement acollida pel públic i la crítica i s'ha emportat nombrosos premis, entre els quals l'Oscar a la millor cançó original i dos BAFTA. ArgumentLa pel·lícula ens presenta una etapa poc coneguda de la vida de Che Guevara: el seu periple a través d'Amèrica del Sud quan tenia 23 anys, el 1952 amb el seu amic Alberto Granado. En aquell temps eren respectivament estudiants de medicina, i bioquímic. Alberto Granado, bioquímic de gairebé 30 anys, i Ernesto Guevara de 23, aviat diplomat en medicina, surten de Buenos Aires per a un llarg periple que els farà travessar l'Argentina, Xile, el Perú, Colòmbia i arribar a Caracas en 9 mesos. Van en una vella moto (una Norton 500 cm³;) anomenada «La Vigorosa». Però la moto diu prou bastant ràpidament. I des de Xile, estan obligats de continuar a peu. Descobreixen un continent on els indis han estat expulsats de les seves terres i on la lepra fa estralls. Al fil de les trobades que faran, s'adonaran de la injustícia que experimenten aquests pobles i transformen una simple aventura en el despertar del seu esperit social. Volen arribar al final del seu viatge per l'aniversari (30 anys) d'Alberto Granado. Repartiment
ProduccióPer tal d'impregnar-se el millor possible del seu paper, Gael García Bernal s'ha preparat durant sis mesos, llegint les biografies de Che Guevara, anant a Cuba per discutir amb la seva família i amb Alberto Granado[1] Adopta igualment l'accent argentí i llegeix les obres de José Martí, Karl Marx i Pablo Neruda (el poeta preferit del Che). Bernal comenta sobre aquesta preparació intensiva:
El rodatge es desenvolupa a través de tota Amèrica del Sud, a l'Argentina (Buenos Aires, Miramar, San Martín de Los Andes i llac Nahuel Huapi), a Xile (Temuco, Los Angeles, Valparaíso, Chuquicamata i desert d'Atacama), al Perú (Cusco, Machu Picchu, Lima, leproseria de San Pablo), així com a Leticia, a Colòmbia, i a Caracas, a Veneçuela. AcollidaLa pel·lícula és presentada per primera vegada al públic el 2004 en el festival de Cinema de Sundance, on rep una standing ovation[3] Aconsegueix un important èxit comercial per a una pel·lícula sud-americana, portant 57-663.224 dòlars al box-office mundial (dels quals 16.781.387 als Estats Units i al Canadà)[4] Ha estat ben rebuda per la crítica, recollint un 84% de crítiques positives, amb una nota mitjana de 7,5/10 i sobre 154 crítiques recollides, en el portal internet Rotten Tomatoes[5] Aconsegueix un resultat de 75/100, sobre la base de 37 crítics, a Metacritic[6] Premis i nominacionsPremis[7]
Nominacions
Referències
|
|||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
