Gualtiero Brissoni

Gualtiero Brissoni

Amb una antiga SWM, en una cursa de clàssiques el 2017
Biografia
Naixement	2 febrer 1954 (71 anys) Scanzorosciate (Itàlia)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motocròs enduro
Premis
(2016)  FIM Legend

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	1969 - 1984
Equips	SWM, Fantic, Husqvarna
Palmarès en enduro
C. Eur. 125cc	3 (1979 - 1981)
C. Eur. 250cc	2 (1978, 1982)
Total: 5 Campionats d'Europa
C. d'Itàlia	8 (1976-1983)
C. d'Itàlia major	6 (1997-99, 2000-01, 2003, 2007)
La Valli	4 (1973, 1974, 1978, 1979)
Resultats als ISDE
Vas	1 (1975, Illa de Man)
Absolut	1 (1982)
Medalles d'Or	12 (en 15 participacions)
Palmarès en motocròs
C. d'Itàlia 125cc	1 (1975, júnior)
Activitat professional
Residència	Resideix a la parròquia de Tribulina, a Scanzorosciate

Gualtiero Brissoni (Scanzorosciate, 2 de febrer de 1954) és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de cinc Campionats d'Europa (tres en 125 cc i dos en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, destacant-ne la victòria absoluta a l'edició de 1982 celebrada a Txecoslovàquia.[2]

Havent debutat a 15 anys, Brissoni es mantingué en primera línia durant anys, aconseguint nombrosos títols europeus i italians d'enduro en una època amb rivals de gran nivell com ara Alessandro Gritti, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft. Un cop retirat de la competició, després d'uns anys de parèntesi tornà a prendre part en algunes proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2016 va ser nomenat FIM Legend.[3]

Palmarès

• 5 Campionats d'Europa d'enduro:
  • 1978: 250cc, amb SWM
  • 1979: 125cc, amb SWM
  • 1980: 125cc, amb SWM
  • 1981: 125cc, amb Fantic
  • 1982: 250cc, amb Husqvarna
• 8 Campionats d'Itàlia d'enduro per categories: 1976 - 1983
• 4 Campionats d'Itàlia d'enduro absoluts: 1980 - 1983
• 6 Campionats d'Itàlia d'enduro major: 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007
• 4 Victòries a la Valli Bergamasche (1973, 1974, 1978, 1979)
• 2 Victòries a la Valli Bergamasche Revival
• Campió d'Itàlia de motocròs júnior 125cc el 1975
• 7è al Campionat del Món de motocròs 125cc el 1975

Palmarès als ISDE

• 1 Victòria absoluta (1982, Txecoslovàquia)
• 1 Victòria per categoria (1982, 250cc)
• 1 Victòria al Vas amb l'equip italià (1975, Illa de Man)
• 12 medalles d'or (en 15 participacions).

Referències

1. «Gualtiero Brissoni» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
2. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gualtiero Brissoni» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
3. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].

Bibliografia

• Mas Godayol, Josep (Director). «Gualterio Brissoni. El nuevo rey del todo terreno». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 252 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs

• Vídeo d'edicions dels 70 de la Valli Bergamasche (italià)
• Imatge de Brissoni amb la Fantic el 1981