Campionat d'Itàlia d'enduro

Campionato Italiano Enduro

Categoria	Enduro
Àmbit	Itàlia
Entitat	FMI
1a Temporada	1966
Campió (2023)	Steve Holcombe
Web oficial	enduro.federmoto.it
Darrera revisió: 23/09/2024

El Campionat d'Itàlia d'enduro (en italià: Campionato Italiano Enduro), regulat per la federació italiana de motociclisme (FMI, Federazione Motociclistica Italiana), és la màxima competició d'enduro que es disputa a Itàlia. Organitzat des de 1966, és un dels campionats estatals d'aquest esport de referència internacional. El seu alt prestigi fa que hagi comptat sovint amb la participació de nombrosos pilots de renom vinguts d'arreu del món -des del 2003, hi ha una categoria especial per als pilots estrangers. Molts dels campions d'Itàlia han estat alhora campions del món o d'Europa i han guanyat els Sis Dies Internacionals d'Enduro en nombroses ocasions (a la llarga llista hi destaquen Giovanni Sala, Mario Rinaldi, Stefano Passeri, Pierfranco Muraglia, Alessandro Gritti, Augusto Taiocchi, Gualtiero Brissoni o Guglielmo Andreini).[1][2]

Itàlia i Alemanya han estat històricament els principals focus d'activitat pel que fa a l'enduro, una modalitat que, fins a començaments de la dècada del 1980, es coneixia com a Regolarità i Geländesport respectivament en aquests dos països. A Itàlia, ja el 1948 s'hi va crear una de les proves més emblemàtiques d'aquesta modalitat, la Valli Bergamasche, la qual esdevingué ben aviat la competició internacional d'enduro per excel·lència.[3] Actualment, "la Valli" segueix sent, al costat del Rund um Zschopau alemany -creat el 1955- la competició d'enduro més prestigiosa fora dels Sis Dies Internacionals.

Pel que fa al format, el campionat italià d'enduro ha anat variant de categories al llarg dels anys fins a arribar a la fórmula actual de diverses categories per cilindrada més una d'"Absoluta", la principal, que guanyen sovint campions del món procedents d'altres països (Steve Holcombe, Brad Freeman i Wil Ruprecht s'han anat repartint el títol des del 2018).

Llista de guanyadors

Nota.- Només es llisten els campions de la categoria màxima, sense considerar doncs les inferiors (Cadetti, Junior i altres).

Font:[1][2][4][5][6]

Primera etapa (1966-1980)

Nota.- Hi ha constància de l'existència d'un anomenat Trofeo F.M.I. Regolarità ja a començaments de la dècada del 1950. Aquest trofeu fou probablement l'antecedent directe del campionat que va començar el 1966, però malauradament no se n'ha trobat quasi cap informació. Només en consten alguns guanyadors esparsos, com ara Bruno Romano (1952), Hermann Paul Müller (1953), Franco Dall'Ara (1956-1957) o Eugenio Saini (1963).

Any	50cc	75cc	100cc	125cc	175cc	250cc	500cc
1966	-	-	Luigi Gorini	Eugenio Saini	-	Walter Reggioli	-
1967	Trevisani	-	Marco Dossena	Collina	-	Alessandro Gritti	-
1968	Perere	-	Pierluigi Rottigni	Collina	-	Carlo Moscheni	-
1969	Perere	-	Giuseppe Signorelli	Arnaldo Farioli	-	Alessandro Gritti	-
1970	Polini	-	Fausto Vergani	Fausto Oldrati	Alessandro Gritti	Azzalin	-
1971	Polini	-	Bruno Ferrari	Arnaldo Farioli	Augusto Taiocchi	Rinaldi	-
1972	Polini	-	Bruno Ferrari	Alessandro Gritti	Bernardino Gualdi	Rinaldi	-
1973	Gino Perego	-	Elia Andrioletti	Alessandro Gritti	Bernardino Gualdi	Rinaldi	-
1974	Pietro Gagni	-	Elia Andrioletti	Alessandro Gritti	Ivan Savaresi	Augusto Taiocchi	-
1975	Gino Perego	G. P. Martinelli	Mauro Miele	Pierluigi Rottigni	Alessandro Gritti	Savaresi	Augusto Taiocchi
1976	Gino Perego	-	Francesco Foresti	Gualtiero Brissoni	Elia Andrioletti	Augusto Taiocchi	Pierluigi Laureati
1977	Pietro Gagni	Osvaldo Scaburri	Andrea Marinoni	Pierluigi Rottigni	Franco Gualdi	Gualtiero Brissoni	Gianangelo Croci
1978	Gino Perego	Osvaldo Scaburri	Attilio Petrogalli	Pierluigi Rottigni[7]	Franco Gualdi	Gualtiero Brissoni	Guglielmo Andreini
1979	Angelo Signorelli	Ferretti	Attilio Petrogalli	Gualtiero Brissoni	Emilio Capelli	Franco Gualdi	Augusto Taiocchi
1980	Gino Perego	Angelo Signorelli	Walter Bettoni	Alessandro Gritti	Emilio Capelli	Gualtiero Brissoni	Augusto Taiocchi

Segona etapa (1981-2011)

Any	80cc	125cc	175cc	250cc	500cc	+500cc 4T
1981	Angelo Signorelli	Gualtiero Brissoni	Luigi Medardo	Alessandro Gritti	Guglielmo Andreini	Renzo Pratesi
1982	Pierfranco Muraglia	Giampaolo Marinoni	Fabio Fasola	Gualtiero Brissoni	Guglielmo Andreini	Augusto Taiocchi

Any	80cc	125cc	250cc	350cc 4T	500cc	+500cc 4T
1983	M. Milani	Andrea Marinoni	Gualtiero Brissoni	-	Guglielmo Andreini	Augusto Taiocchi
1984	Pierfranco Muraglia	Edi Orioli	Luigi Medardo	-	Gianangelo Croci	Augusto Taiocchi
1985	Pierfranco Muraglia	Angelo Signorelli	Giorgio Grasso	-	Gianangelo Croci	Edi Orioli
1986	Stefano Passeri	Angelo Signorelli	Tullio Pellegrinelli	-	Gianangelo Croci	Guglielmo Andreini
1987	Gianmarco Rossi	Stefano Passeri	Giorgio Grasso	-	Tullio Pellegrinelli	Augusto Taiocchi
1988	Gianmarco Rossi	Stefano Passeri	Giorgio Grasso	Sergio Calvi	Franco Gualdi	Tullio Pellegrinelli
1989	Pierfranco Muraglia	Stefano Passeri	Tullio Pellegrinelli	Franco Gualdi	Giorgio Grasso	Sergio Calvi
1990	Pierfranco Muraglia	Stefano Passeri	Davide Trolli	Franco Gualdi	Giorgio Grasso	Alessandro Gritti
1991	Pierfranco Muraglia	Stefano Passeri	Tullio Pellegrinelli	Massimo Migliorati	Davide Trolli	Fabio Farioli
1992	Gianmarco Rossi	Stefano Passeri	Giorgio Grasso	Mario Rinaldi	Giovanni Sala	Fabio Farioli
1993	Gianmarco Rossi	Jeff Nilsson	Tullio Pellegrinelli	Mario Rinaldi	Giovanni Sala	Fabio Farioli
1994	Fabio Benzoni	Giorgio Grasso	Giovanni Sala	Mario Rinaldi	Tullio Pellegrinelli	Fabio Farioli

Any	125cc	250cc	250cc 4T	400cc 4T[a]	500cc	+400cc 4T
1995	Stefano Passeri (Kawasaki/KTM)	Giovanni Sala (KTM)	-	Mario Rinaldi (KTM)	Gianangelo Croci (Yamaha)	Fabio Farioli (KTM)
1996	Roman Michalík (TM)	Giovanni Sala (KTM)	Gianangelo Croci i Gianmarco Rossi[b]	Mario Rinaldi (KTM)	Giuseppe Gallino (Honda)	Fabio Farioli (KTM)
1997	Fausto Scovolo i Stefano Passeri[c]	Giovanni Sala (KTM)	Gianangelo Croci (Honda)	Mario Rinaldi (KTM)	Tullio Pellegrinelli (Honda)	Fabio Farioli (KTM)
1998	Stefano Passeri (KTM)	Giovanni Sala (KTM)	Gianmarco Rossi (Honda)	Mario Rinaldi (KTM)	Tullio Pellegrinelli (Honda)	Fabio Farioli (KTM)
1999	Fausto Scovolo[d] (Yamaha)	Giovanni Sala (KTM)	Gianangelo Croci (Yamaha)	-	Tullio Pellegrinelli (Honda)	Fabio Farioli (KTM)
	125cc 2T	250cc 2T	250cc 4T	450cc 4T	500cc 2T	+450cc 4T
2000	Fausto Scovolo (Yamaha)	Giovanni Sala (KTM)	Arnaldo Nacoli (KTM)	Mario Rinaldi (KTM)	Jarno Boano (Honda)	Fabio Farioli (KTM)
2001	Roberto Bazzurri (Husqvarna)	Giovanni Sala (KTM)	Matteo Rubin (KTM)	Mario Rinaldi (Yamaha)	Franco Rossi (Gas Gas)	Fabio Farioli (KTM)
2002	Roberto Bazzurri (Husqvarna)	Jarno Boano (Honda)	Giovanni Sala (Honda)	Alessandro Botturi (KTM)	Giuseppe Gallino (Honda)	Mario Rinaldi (Yamaha)

Notes

1. El 1995, la categoria de 400cc 4T es limitava a 350cc 4T
2. El 1996, Gianangelo Croci (Honda) i Gianmarco Rossi (Kawasaki) van obtenir el campionat de 250cc ex aequo
3. El 1997, Fausto Scovolo (KTM) i Stefano Passeri (Yamaha) van obtenir el campionat de 125cc ex aequo
4. El 1999 hi hagué també un campionat de 80cc, que fou guanyat per Lucio Sandrinelli

  Campió absolut, anomenat Supercampione

Any	125cc 2T	250cc 2T	250cc 4T	450cc 4T	+450cc 4T	Estrangers
2003	Roberto Bazzurri (Husqvarna)	Stefano Passeri (Yamaha)	Giuseppe Gallino (Yamaha)	Alessandro Botturi (KTM)	Fabio Farioli (KTM)	Stefan Merriman (Honda)
2004	Roberto Bazzurri (Husqvarna)	Giovanni Sala (KTM)	Simone Albergoni (Honda)	Alessandro Botturi (KTM)	Fabio Farioli (KTM)	Stefan Merriman (Honda)
2005	Alessandro Belometti (KTM)	Paoli Alessio (TM)	Simone Albergoni (Honda)	Alessandro Botturi (KTM)	Alessandro Zanni (Honda)	Stefan Merriman (Honda)
2006	Fausto Scovolo (Suzuki)	Andrea Belotti (KTM)	Simone Albergoni (HM Honda)	Giovanni Sala (KTM)	Fabio Farioli (KTM)	Stefan Merriman (Yamaha)
2007	Thomas Oldrati (KTM)	Andrea Belotti (KTM)	Simone Albergoni (Yamaha)	Fabrizio Dini (Yamaha)	Alessandro Botturi (HM Honda)	Johnny Aubert (Yamaha)
2008	Thomas Oldrati (KTM)	Alessandro Belometti (KTM)	Simone Albergoni (Yamaha)	Oscar Balletti (HM Honda)	Alessandro Botturi (HM Honda)	Stefan Merriman Aprilia
2009	Thomas Oldrati (KTM)	Alessandro Belometti (KTM)	Simone Albergoni (KTM)	Oscar Balletti (HM Honda)	Fabio Mossini (HM Honda)	Antoine Méo (Husqvarna)
2010	Jonathan Manzi (KTM)	Simone Albergoni (KTM)	Thomas Oldrati (KTM)	Alessandro Belometti (KTM)	Alessandro Botturi (Husaberg)	Mika Ahola (Honda)
2011	Jonathan Manzi (KTM)	Alessandro Botturi (Gas Gas)	Thomas Oldrati (KTM)	Simone Albergoni (Husqvarna)	Alessandro Belometti (KTM)	Mika Ahola (HM Honda)

Tercera etapa (2012-2017)

Any	E1 2T	E1	E2	E3	Absolut	Estrangers
2012	Giacomo Redondi (KTM)	Simone Albergoni (HM Honda)	Fabio Mossini (KTM)	Mirko Gritti (KTM)	Alex Salvini (Husqvarna)	Eero Remes (KTM)
2013	Rudy Moroni (KTM)	Thomas Oldrati (Husaberg)	Alex Salvini (HM Honda)	Manuel Monni (KTM)	Alex Salvini (HM Honda)	Eero Remes (TM)
2014	Davide Soreca (Yamaha)	Thomas Oldrati (Husqvarna)	Alex Salvini (HM Honda)	Oscar Balletti (KTM)	Alex Salvini (HM Honda)	Johnny Aubert (Beta)
2015	-	Alessandro Battig (Honda 250 4T)	Alex Salvini (Honda 450 4T)	Manuel Monni (TM 300 2T)	Antoine Méo (KTM 350 4T)	Antoine Méo (KTM 350 4T)
2016	-	Rudy Moroni (KTM 250 4T)	Alex Salvini (Beta 430 4T)	Manuel Monni (TM 300 2T)	Alex Salvini (Beta 430 4T)	P. Rauchenecker (Husqvarna 250 4T)
2017	-	Davide Guarneri (Honda CRF 250 4T)	Alex Salvini (Beta 430 4T)	Thomas Oldrati (Husqvarna 300 2T)	C. Charlier (Husqvarna 350 4T)	C. Charlier (Husqvarna 350 4T)

Quarta etapa (2018-Actualitat)

A 1 de gener de 2024

Any	125cc	250cc 2T	250cc 4T	300cc	450cc	Absolut
2018	Nicolò Scarpelli (KTM 125 2T)	Maurizio Micheluz (Husqvarna 250 2T)	Rudy Moroni (KTM 250 4T)	Davide Soreca (TM 300 2T)	Alex Salvini (Husqvarna 450 4T)	Steve Holcombe (Beta 300 2T)
2019	Tommaso Montanari (KTM 125 2T)	Gianluca Martini (Beta 250 2T)	Thomas Oldrati (Honda 250 4T)	Deny Philippaerts (Beta 300 2T)	Alex Salvini (Honda 450 4T)	Brad Freeman (Beta 250 2T)
2020	Tommaso Montanari (KTM 125 2T)	Davide Soreca (Beta 250 2T)	Thomas Oldrati (Honda 250 4T)	Davide Guarneri (TM 300 2T)	Matteo Cavallo (Sherco 300 4T)	Steve Holcombe (Beta 350 4T)
2021	Davide Guarneri (Fantic 125 2T)	Lorenzo Macoritto (TM 250 2T)	Matteo Cavallo (TM 250 4T)	Gianluca Martini (Beta 300 2T)	Alex Salvini (Honda 450 4T)	Wil Ruprecht (TM 250 4T)
2022[8]	Deny Philippaerts (TM)	Jordi Gardiol (TM)	Andrea Verona (Gas Gas)	Matteo Pavoni (TM)	Alex Salvini (Husqvarna)	Andrea Verona (Gas Gas)
2023	Kevin Cristino (Fantic)	Davide Soreca (Sherco)	Thomas Oldrati (Honda)	Matteo Cavallo (TM)	Andrea Verona (Gas Gas)	Steve Holcombe (Beta)

Estadístiques

Campions amb més de 3 títols

A 1 de gener de 2024

Pilot	Títols[R 1]
Fabio Farioli	14 (4 x +500cc 4T, 5 x +400cc 4T, 5 x +450cc 4T)
Giovanni Sala	13 (2 x 500cc, 1 x 450cc 4T, 1 x 250cc 4T, 9 x 250cc)
Alex Salvini	13 (4 x Absolut, 5 x E2, 4 x 450cc)
Stefano Passeri	11 (1 x 250cc 2T, 9 x 125cc, 1 x 80cc)
Thomas Oldrati	11 (1 x E3, 2 x E1, 5 x 250cc 4T, 3 x 125cc 2T)
Alessandro Gritti	10 (1 x +500cc 4T, 3 x 250cc, 2 x 175cc, 4 x 125cc)
Tullio Pellegrinelli	10 (1 x +500cc 4T, 5 x 500cc, 4 x 175cc)
Mario Rinaldi	10 (1 x +450cc 4T, 4 x 350cc 4T, 3 x 400cc 4T, 2 x 450cc 4T)
Augusto Taiocchi	10 (4 x +500cc 4T, 3 x 500cc, 2 x 250cc, 1 x 175cc)
Simone Albergoni	9 (1 x E1, 1 x 450cc 4T, 6 x 250cc 4T, 1 x 250cc 2T)
Alessandro Botturi	8 (3 x +450cc 4T, 4 x 450cc 4T, 1 x 250cc 2T)
Gualtiero Brissoni	8 (5 x 250cc, 3 x 125cc)
Gianangelo Croci	8 (5 x 500cc, 3 x 250cc 4T)
Giorgio Grasso	7 (2 x 500cc, 4 x 250cc, 1 x 125cc)
Franco Gualdi	6 (1 x 500cc, 2 x 350cc 4T, 1 x 250cc, 2 x 175cc)
Pierfranco Muraglia	6 (6 x 80cc)
Gianmarco Rossi	6 (2 x 250cc 4T, 4 x 80cc)
Guglielmo Andreini	5 (1 x +500cc 4T, 4 x 500cc)
Alessandro Belometti	5 (1 x +450cc 4T, 1 x 450cc 4T, 2 x 250cc 2T, 1 x 125cc 2T)
Stefan Merriman	5 (5 x Estrangers)
Gino Perego	5 (5 x 50cc)
Angelo Signorelli	5 (2 x 125cc, 1 x 80cc, 1 x 75cc, 1 x 50cc)
Roberto Bazzurri	4 (4 x 125cc 2T)
Pierluigi Rottigni	4 (1 x 100cc, 3 x 125cc)
Fausto Scovolo	4 (2 x 125cc, 2 x 125cc 2T)
Davide Soreca	4 (1 x 300cc, 2 x 250cc 2T, 1 x E1)

1. Per als pilots estrangers que guanyaren el títol Supercampione i una categoria el mateix any, es comptabilitza només el títol de la categoria.

Referències

1. «Giovanni Sala» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2007. [Consulta: 26 juliol 2010].
2. «Alessandro "Franco" Gritti» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2011. [Consulta: 6 juliol 2010].
3. «Valli Bergamasche: Más de medio siglo transmitiendo pasión por el Enduro» (en castellà). moto1pro.com, 2022. [Consulta: 10 gener 2022].
4. «Albo d'Oro Assoluti d'Italia Enduro - Italiano Enduro» (en italià). italianoenduro.com. [Consulta: 20 juny 2023].
5. «Augusto Taiocchi» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2017. [Consulta: 16 juliol 2010].
6. «Pierfranco Muraglia (“Chicco”)» (en italià). accossato.de. [Consulta: 22 maig 2023].
7. «1978» (en italià). six-days.org. [Consulta: 14 juliol 2023].
8. Batini, Piero. «Enduro 2022. Assoluti. Gli Ultimi Titoli. Vincono Andrea Verona e Castiglion Fiorentino» (en italià). moto.it, 03-10-2022. [Consulta: 20 juny 2023].

Enllaços externs

• Lloc Web oficial (italià)
• Web "Italiano Enduro", dedicat al campionat (italià)
• L'enduro al Web de la FMI (italià)